Connexions i desconnexions

 


  Tarradellas deia en una carta del 1978  a Ernest Udina : “Si ens sabem governar a nosaltres mateixos, que per això tenim la Generalitat, ens enfortim. És un principi del camp, del polític de pagès que soc. La unitat és el més important” (citat per Joan Esculies a “Tarradellas, una certa idea de Catalunya”, p.893).

   En una entrevista a TV3 d’abans d’ahir el secretari general de Junts, Jordi Turull, definia la manifestació convocada per l’ANC, Òmnium i els CDR conta la cimera hispanofrancesa a Barcelona  com una “gran oportunitat” per activar la unitat i la mobilització de l’independentisme. Afirmava: “M’agradaria que fos un punt d’inflexió per avançar i que l’independentisme marqui un itinerari”.

   Per la seva banda, en un comunicat d’ahir mateix Carles Puigdemont comentava la manifestació independentista contra la cimera amb aquestes paraules : "Els adversaris manipularan xifres, mentiran sobre la força del moviment independentista, magnificaran anècdotes… però saben que avui l’independentisme ha fet un cop d’autoritat i fermesa. I que menystenir-lo i confondre la part pel tot és un error molt greu".

  El polític de pagès, Tarradellas, tenia una idea de la unitat i del servei de la Generalitat fonamentada en el bon govern, completament diferent de la de Turull i Puigdemont per als qui la unitat ha de ser la de l’independentisme contra la Generalitat. Està clar que ni Turull ni Puigdemont s’inspiren en la política realista de donar fruits. És la visió del desgovern contra la política del bon govern.

   El que molt benèvolament es podria dir de la manifestació d’ahir és que no va ser cap punt d’inflexió i que no es va traduir en una gran oportunitat sinó en la confirmació de la desunió de l’independentisme, amb crits de “botiflers” i “traïdors” cap als representants d’ERC. Una mobilització amb assistència  molt discreta que no va significar un cop d’autoritat i fermesa. Les manifestacions de Turull i Puigdemont es desqualifiquen per elles mateixes.

   Mentre la cimera activava les connexions hispanofranceses, la manifestació exterior activava una vegada més les desconnexions de l’independentisme, seguint un guió que per sabut i repetit confirma que el procés s’ha acabat i que el que en queda es debat en una lluita sorda per veure qui acaba guanyant l’hegemonia del sector sobiranista. És aquesta lluita, que ha estat sempre present al si del procés, la que no s’ha acabat.

    De tota manera, el missatge de Puigdemont conté una expressió un pèl enigmàtica quan diu que menystenir-lo (no sabem si es refereix a l’independentisme o al cop d’autoritat i fermesa amb què defineix la manifestació) i confondre la part pel tot és un error molt greu. Sigui com sigui, constata que hi ha una part i hi ha un tot.  Justament l’error més greu del procés independentista va ser confondre una part pel tot. Ja seria hora que amb un mínim de realisme comencessin a reconèixer-ho.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No està sol

Coratge polític

Insinuació i confrontació