Arbre caigut

 

 

 

Fores fa temps

un faig d’altiva testa

desafiant

el vent de les tempestes

i el cim de roca esquerpa.

 

Potser un mal llamp

et travessà l’esquena

de dalt a baix

en una nit infausta

de lluita sense treva.

 

Estès a terra

les branques són aletes

i l’arrel boca

d’un cetaci que repta

perdut fora de l’aigua.

 

Arbre caigut,

mirall del que ens espera,

metamorfosi

de cossos i de ments

cada cop més inermes.

C.A. 

Vall d’Ansó (Osca)