quadern d'en Cinto Amat

  L'hora tràgica del vinyater "Vida agrícola" 1.924         A les memòries del pare hi ha detalls molt significatius que són el reflex dels esdeveniments cabdals del moment històric de Catalunya durant les tres primeres dècades del S.XX en la vida d’un poble com Ullastrell en els aspectes sòcio culturals, s ocioeconòmics i polítics i que denoten un cert nivell de vitalitat rural per a una població que no superava llavors els cinc-cents habitants.     Aspectes sòcio culturals.   C rida l’atenció que en un poblet d’aquelles característiques existissin des del començament de la primera dècada del S.XX dues entitats sòcioculturals que aglutinaven quantitat de socis en funció de la condició econòmica i de les tendències culturals i polítiques imperants. Val a dir que de les memòries es desprèn que el poble era majoritàriament conservador i que les respectives tendències conservadores o liberals-republicanes, que sempre van tenir pres...

    Cercles Era un cap al tard a Port de la Selva, la Marina es divertia a la platja tirant pedres a l’aigua clara i neta que anaven fent cercles vora les barques. Tu la guaitaves i a la gatzoneta li seguies el gest i la mirada. En un moment jo vaig captar l’escena dins aquell marc de joc i d’aigua en calma. La tarda s’esvania amb tons rosats i pensava que els anys també són cercles que s’allarguen i es fonen com els dies per començar de nou des del seu centre. Aquelles pedres llançades al mar refeien l’anell que eixampla el teu viure.    C.A. 25 d’octubre de 2021 37è aniversari de l’Elena  

     Per explicar els esdeveniments de les tres primeres dècades del S.XX, centrant-se en el microcosmos d’un poblet de pagesos com Ullastrell, però sense perdre de vista el context històric global català i espanyol, les memòries del pare recorren tant a la memòria dels seus avantapassats com sobretot a la pròpia memòria, tenint en compte que tenia vuit anys en instaurar-se la Mancomunitat el 1.914, disset quan va començar la dictadura de Primo de Rivera i vint-i-cinc quan es proclamà la segona República.   Els avantpassats li explicaven el record que tenien d’un mestre de finals del XIX, Fidel Llovera, home molt rigorós i fort de gènit, que no els en deixava passar ni una. Per la seva part, recorda les primeres experiències a l’escola amb el mestre Sr Morera: “home apocat i trist, no l’havíem vist mai riure, vestit sempre amb el mateix vestit negre, curt de vista malgrat les seves ulleres caigudes que es treia sovint per eixugar-les, deixant veure uns ulls enr...

      Puigdemont reivindica la seva condició d’exiliat. I demana respecte al seu Govern (al Govern de la Generalitat) per si ha tingut la temptació d’incloure la negociació del seu indult anticipat en les converses que manté amb el govern espanyol. “No vam anar a l’exili per demanar l’indult” , diu, i en aquesta proclama solemne s’hi inclou tant un avís a ERC perquè assumeixi la inutiltat de la taula de diàleg, com una reivindicació de la legitimitat superior que li atorga la seva condició d’exiliat per damunt de la presidència autonòmica que accidentalment ostenta Pere Aragonès. D’això se’n diu matar dos pardals amb una pedra. L’exili voluntari com a font de legitimitat superior i via per a justificar la formació d’un govern propi sota la seva presidència a l’exili sobre la base d’un Consell per la República a Waterloo.   Posant-hi una bona dosi d’empatia es podria entendre, ras i curt, que Puigdemont defensés la tria de l’exili com la millor opció per esquivar la...

     Trobo en el modest arxiu familiar quatre documents que m’ajuden a situar el tràfec de la vida quotidiana del meu besavi Benet Amat Puig , i del meu avi Cinto Amat Puig, en el context dels esdeveniments socials, militars, polítics, econòmics i legislatius de l‘agitat tom b ant del S. XIX a l S. XX. E n aquest context no em costa gens fer-me una idea força precisa dels marcs existencials que condicionaven tant les seves vides personals com les de les dones i els infants amb qui convivien.   El primer document és un certificat de La Comisión Provincial de Barcelona, de 12 de gener de 1.877, en el que es fa constar que “Benito Amat Puig, concurrente al primer reemplazo de 1.875 por el cupo de Ullastrell, partido de Tarrasa, usando del beneficio de la sustitución del servicio militar , ha presentado en la Secretaría de este cuerpo un certificado expedido por el Jefe del Depósito de Bandera y Embarque en la plaza de Santander co n signando que J uan de la Cru...