Carta als afiliats

 


  Carles Puigdemont ha trencat el silenci amb una carta als afiliats de Junts. Els diu que durant la negociació dels acords de Govern s’han posat en risc moltes coses, i que algunes encara hi continuen. Que va decidir no intervenir personalment en el procés de negociació per no alimentar la narrativa falsa i perversa dels qui pensen que la seva preocupació és la d’assegurar una bona tutela del president i del Govern, seguint així les intencions dels qui, dins i fora de l’independentisme, persegueixen debilitar el Consell per la República i amb ell la legitimitat de l’1 d’octubre i de la declaració d’independència del 27-O. Que la desunió és una de les preocupacions que més l’amoïnen. Que és evident que en aquests darrers anys hem anat enrere pel que fa al respecte, la confiança i la llleialtat al si de l’independentisme. Que en aquests tres anys i mig s’ha vist, amb decepció compartida per molta gent, com aquesta cadena s’anava afeblint fins a trencar-se. Que  cap acord pot basar-se en l’hegemonia d’un sol partit però que calia afrontar els reptes electorals de manera unitària per buscar la manera de  forçar l’Estat a una negociació viable. Que sabem que l’Estat no té cap voluntat d’abordar amb honestedat i ganes un procés de negociació com el que s’esperaria en una democràcia consolidada. I que continuarà defensant el referèndum de l’1 d’octubre i la proclamació de la república catalana com a fonaments de la independència de Catalunya i, per tant, de l’Estat català.

  El propòsit de la carta és molt clar, reivindicar la figura del remitent per damunt de les picabaralles de les discussions per un acord de Govern, reservant-se així aquella funció transcendent que només els autèntics líders es preocupen de salvaguardar anant al fons del que és realment important, en aquest cas la unitat entorn del Consell per la República que garanteix, amb ell al capdavant, la legitimitat irrenunciable del referèndum de l’1-O i de la declaració d’independència dell 27-O. Ben segur que els afiliats acabaran assimilant completament aquest missatge de fons, mal dissimulat  amb l’excusa retòrica de mantenir-se al marge de les negociacions per no interferir en la formació de govern.

  Afirma amb contundència que durant els darrers tres anys s’ha anat afeblint fins a trencar-se la cadena de respecte, confiança i lleialtat al si de l’independentisme. Els afiliats hauran d’interpretar que la manca de respecte, amb el corol.lari de manca de confiança i de lleialtat, només pot tenir origen a les files d’ERC.

  Fa justament poc més de tres anys, quan ens trobàvem en una situació molt semblant a l’actual, pendents de la formació de nou Govern després de les eleccions del 155, estava convençut que Carles Puigdemont, tot i haver-se produït la resolució del tribunal de Schleswig-Holstein denegant la seva extradició, deixaria passar aquella ocasió per convertir-se en una eina positiva per encaminar-nos a la superació del conflicte i es consolidaria com una rèmora insalvable per cronificar-lo.

  Pensava en aquell moment que Puigdemont havia de deixar de banda la pretensió de continuar condicionant personalment la formació de Govern a Catalunya i dedicar-se exclusivament a convertir-se en el portaveu de la interpretació penal alemanya, que podia acabar sent la de l’Europa democràtica, en interès de tots els empresonats i autoexiliats. Per això havia de mesurar els seus pronunciaments i limitar les seves accions, tal com semblava que havia començat a fer immediatament després de sortir de la presó alemanya. Paral.lelament, la formació de Govern podia contribuir a separar l’àmbit de les institucions catalanes de l’àmbit de la repressió penal i a deixar en evidència, no ja la desproporció sinó la temeritat política de la resposta del Govern Rajoy. Continuar barrejant els dos àmbits no podia resultar beneficiós ni per al Govern de Catalunya ni per als empresonats.

  Els tres anys que diu que s’han perdut amb el trencament de la cadena de respecte, confiança i lleialtat, son els tres anys de desgovern del seu vicari Torra. La maniobra es repeteix en aquests moments i tot porta a pensar que l’actitud de distanciament, de subtil menysteniment del Govern de Pere Aragonès que es dedueix de la lectura de la carta als afiliats, als partidaris més convençuts, prepara uns anys més de bloqueig de les institucions de la Generalitat i d’enfrontaments estèrils. Només cal veure el cercle de ferro que ha llançat Junts al Govern d’Aragonès abans de constituir-se, imposant-li el conservadorisme econòmic amb un conseller independent procedent del món dels lobbies i les finances, i creant-li a l’entorn una atmosfera  de buit polític amb les renúncies de dos dels àlfils-negociadors de l’acord, Elsa Artadi i Josep Rius. 

  La carta als afiliats és en realitat una declaració d’intencions en tota regla dirigida a ERC. La lectura que en facin condicionarà a curt termini si continuen en el bucle i el desprestigi institucional o si decideixen virar definitivament cap a un govern capaç de trencar amb la dinàmica de blocs, el que semblava que s’anunciava amb la decisió de governar en solitari.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El fill del xofer i altres relats

La mirada d’Urkullu sobre Catalunya

De Carme Forcadell a Laura Borràs