Temps i silenci



Kairós vora el riu de l'oblit


Se’ns fa sobrer 
el temps que no teníem,
lentes les hores,
feixugues les estones,
indiferents els dies.

I aquest silenci
no ens diu gairebé res,
ens ve imposat
per la por d’un contagi
que no volem a casa.

És el moment
d’aprofundir l’espera,
de retrobar-nos
en un temps diferent
i en un altre silenci.

Doncs hi ha un silenci
que ens canvia la veu
a dintre nostre
i ens diu que no estem sols
en la mateixa por.

Hi ha un temps que repta
el domini de Cronos,
com si Kairós
ens desvetllés la crisi
per buscar noves fites.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Contra la por

Ferida oberta