Ciutat tankada

Et diré amb tankes

aquest temor estrany,

sobtat i dens,

que et lleva la memòria

i et segresta el futur.

Nos saps quants dies

el teu Decameró

et tindrà a casa,

però en seran més de deu

amb un final incert.

Un dilluns gris,

amb una pluja trista,

porta a redós

els últims freds d’hivern

 i els brots de primavera.

Ets al principi

d’una història incògnita,

ciutat tancada,

has de cuidar-te el cos

i renovar-te l’ànima.

C.A.