Més enllà de l’abstenció

  

 L’octubre de 2016 Rajoy va ser investit president per 170 vots a favor, 11 en contra i 68 abstencions. Ara ho ha sigut Pedro Sánchez per 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions. La dreta global, ationada des de la ultradreta, ha posat el crit al cel pel pacte Psoe-Podemos i per l’abstenció d’Erc que ha possibilitat la investidura de Sánchez. Aquesta dreta dominada pels plantejaments ultres no hauria d’oblidar que Rajoy va ser president el 2016 gràcies a l’abstenció del Psoe, llevat de 15 dels seus diputats, entre els quals l’ara presidenta del Congrés Meritxell Batet i la ministra Margarita Robles.

  Aquells 170 vots de Rajoy no li van servir per aguantar l’envestida de la moció de censura liderada des del Psoe abstencionista, i ara malgrat la fragilitat de la coalició Psoe-Podemos, amb el vist-i-plau del Pnb, els 165 vots de la dreta són vots aÏllats, nombrosos però sense pràcticament marge de maniobra per tombar al Congrés el govern de coalició. En tot cas la coalició podria perillar per dinàmiques internes o per la confrontació amb el radicalisme independentista, no per la força parlamentària de Pp, Vox i C’s que ja han anunciat que recorreran al carrer i als tribunals. Nihil movum sub sole.

  L’acord per a la creació d’una taula de diàleg entre el govern d’Espanya i el govern de la Generalitat per a la resolució del conflicte, que ha possibilitat l’abstenció d’Erc, ve a ser una declaració d’intencions que parteix del reconeixement d’una oportunitat per  desbloquejar i encarrilar el conflicte polític sobre el futur de Catalunya sobre la base “d’una voluntat i fermesa política expressades per ambdues parts”. És una voluntat de present encaminada a intentar arribar a acords en un futur més o menys immediat susceptibles de ser “sotmesos en el seu cas a la validació democràtica a través d’una consulta a la ciutadania de Catalunya d’acord amb els mecanismes previstos o que es puguin preveure en el marc del sistema jurídic i polític”. Els termes no poden ser més mesurats.

  Resulta simptomàtic de les dificultats que poden sorgir a l’hora de tirar endavant la voluntat d’acord el fet que el document parli d’una taula de diàleg entre governs, però els signants són Psoe-Psc d’un costat i Erc de l’altre, quan Sánchez encara no era president i Erc no té ni molt menys assegurada la presidència de la Generalitat en les properes autonòmiques. La dificultat per arribar a acords comença, doncs, des del mateix moment de la signatura, quan Torra i Puigdemont –decididalment contraris a la iniciativa d’Erc per formar una taula-  ja han anunciat que no reconeixeran cap acord que no sigui ratificat des de la presidència actual de la Generalitat. I una dificultat addicional , no menor, está en veure com s’incardina la presència i l’actuació del govern actual, de Torra en concret,  en la taula de negociació.

  No obstant, les dificultats contribueixen, ara molt més que fa unes setmanes, a confrontar amb realisme les circumstàncies de la situació actual amb l’esterilitat de mantenir-se en el bloqueig permanent. Paradoxalment, el compàs d’espera perquè s’aclareixin les posicions al si de l’independentisme pot beneficiar la posició del govern de coalició estatal i contribuir a la maduració, discriminació, valoració i reconeixement de les diferents propostes que li arribin de l’altra banda de la taula. Si aquestes són contradictòries o ancorades en un punt de partida maximalista, Erc es podria veure obligada a donar un altre pas endavant per mantenir el sentit de la seva iniciativa, bé forçant la celebració de les autonòmiques, bé distanciant-se clarament dels postulats unilateralistes de Puigdemont i Torra. En aquests moments, contra el que podria semblar, i no sabem fins quan, la pilota està més a la teulada d’Erc que a la teulada de Psoe-Podemos. Erc està obligada a anar més enllà de l’abstenció si vol que prosperi  la seva iniciativa per la taula de diàleg. 

  Malgrat totes les dificultats, per poc que la taula faci camí convé tenir en compte que els vots de Psoe- Podemos, Pnb i Erc al Congrés sumen 178, superen la majoria absoluta. A les eleccions de 2016 només sumaven 170. Aquesta majoria absoluta obre la porta per tirar endavant les lleis orgàniques que fossim necessàries per concretar  eventuals acords de la taula de diàleg en els temes més peremptoris de pressupostos, llengua, finançament, competències, infraestructures. Està per veure si Erc vol anar més enllà de l’abstenció i emprendre la via de millora de l’autogovern per sortir del bloqueig, sense renunciar a les conviccions independentistes.