La soledat de Trapero

  És la tarda del dia 28 de setembre de 2017. Al Palau de la Generalitat es celebra una reunió que acabarà sent transcendental de cara al referèndum de l’1-O entre, d’una banda, el president de la Generalitat Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el Conseller d’Interior Joaquim Forn, i de l’altra la cúpula dels Mossos, entre els quals el Major Trapero, el comissari  Ferran López i el cap de la Comissaria General d’Informació, Manuel Castellví. La reunió l’ha demanada expressament el Major Trapero després que no hagués donat resultats concrets la reunió de dos dies abans sobre el mateix objecte. Castellví presenta el document sobre escenaris de riscos previstos per abans, durant i després del dia 1-O, elaborat per la seva Unitat d’Anàlisis i que ja s’havia entregat en la reunió prèvia. En el document-informe  s’adverteix dels escenaris previsibles, de les reaccions i comportaments que es poden produir, i sobretot de la probable interfèrència d’elements radicals en les concentracions de ciutadans que vagin a votar el dia 1-O. La interferència d’aquests elements, procedents de grups radicals, poden provocar una escalada de la tensió en el context de la intervenció policial.

  La intenció de la cúpula dels mossos és posar en consideració la conveniència de suspendre el referèndum per evitar una escalada d’enfrontaments als col.legis electorals. Com a resposta a l’informe i a les consideracions de la cúpula dels Mossos el Conseller Forn no fa cap comentari, el vicepresident Junqueras es mostra comprensiu amb la seva posició però afegeix que no es pot fer res més, i el president Puigdemont afirma que “hi ha un mandat del poble” i el referèndum s’ha de celebrar. La falta de sintonia confirma les diferències que s’han fet evidents pocs dies abans en un comunicat dels Mossos matisant que ells seguiran el mandat judicial i desmentint així les suposicions del Conseller d’Interior afirmant que els Mossos estaven per la celebració del referèndum, unes afirmacions que havien causat un profund malestar en el cos. 

  El mateix dia 28, al matí, ha tingut lloc la Junta de Seguretat Estat-Generalitat en la qual el president de la Junta Carles Puigdemont i el seu Conseller d’interior han defensat el propòsit de celebrar el referèndum com un esdeveniment normal, políticament ajustat a la voluntat democràtica de la ciutadania, i els representants policials de l’Estat s’han mostrat decidits a impedir-lo amb tots els mitjans en compliment de la Interlocutòria de la magistrada del TSJC dictada el dia abans.

  Convé recordar aquella data del 28 de setembre de 2017 avui que comença el judici al Major Trapero i a la direcció dels Mossos a l’Audiència Nacional. La mateixa frustració que va experimentar el Comissari Castellví davant la resposta de la cúpula del Govern en aquella reunió (segons que va manifestar en la seva declaració testifical al judici de l’1-O) la devia sentir, augmentada, el Major Trapero. Frustració segurament barrejada amb un fort sentiment de soledat que es deu haver anat incrementant amb els transcurs dels mesos. De Major exemplar Trapero va passar a ser objecte d’indiferència, quan no de dubte i de sospita profunda, per part del seu propi Govern i no diguem ja per part de les instàncies policials de l’Estat i la Fiscalia.

  Tant de bo que  el judici que avui comença serveixi per posar les coses al seu lloc i demostri que la primera víctima del foc creuat dels irresponsables d’una banda i altra va ser el Major Trapero. Molt s’haurà de reflexionar en el futur sobre les conseqüències institucionals del procés, però el que crida més l’atenció des del punt de vista de l’ètica política és veure com n’han sortit perjudicades, humament i professionalment, persones amb càrrec a les institucions que van ser arrossegades,  a vegades en contra de les seves conviccions més sòlides, com en el cas del Major Trapero, per l’allau de decisions irresponsables.