Els equilibris de l’Advocacia de l’Estat

 Finalment l’Advocacia de l’Estat ha lliurat el seu escrit al TS exposant el que creu procedent en ordre als efectes de la Sentència del TJUE pel que fa a la immunitat de l’europarlamentari electe Oriol Junqueras. Llegeixo l’escrit sota els efectes d’una dutxa escocesa, freda i  calenta.

  Si bé subratlla que cal respectar la immunitat d’Oriol Junqueras en tant que parlamentari europeu des de la seva elecció, i que per tant se l’hauria d’autoritzar a anar al Congrés i a la seu del Parlament Europeu per complir amb les formalitats d’acceptació del mandat i poder exercir com a tal, aquest exercici només durarà fins que la Junta Electoral Central comuniqui al Parlament Europeu la incompatibilitat del mandat i la seva anul.lació com a conseqüència d’haver estat condemnat per sentència ferma a les penes de 13 anys de presó i d’inhabilitació absoluta.

 I això en base a l’article 13 de l’Acta electoral de 1976 (normativa europea) que disposa que “Cuando la legislación de un Estado miembro establezca expresamente la anulación del mandato de un Diputado al Parlamento Europeo, su mandato expirará en aplicación de las disposiciones de esa legislación. Las autoridades nacionales competentes informarán de ello al Parlamento Europeo”. Fins ara la Junta Electoral Central no ha comunicat al Parlament Europeu l’anulació del mandat de Junqueras que continua vigent. Mentre no es comuniqui, l’Advocacia de l’Estat insta el TS que demani al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat.

  Si tenim en compte que la comunicació de la JEC al Parlament Europeu es pot produir aquestes properes dates, una vegada s’hagi pronunciat sobre la incompatibilitat del mandat amb la condemna ferma d’Oriol Junqueras, molt abans que el TS resolgui sobre els efectes de la Sentència del TJUE, la seva immunitat s’haurà convertit en un reconeixement teòric de passat i l’exercici del seu mandat en una fugaç presència a l’Europarlament sense cap efecte. No caldrà ni que el TS demani a la Cambra europea la suspensió de la immunitat, serà suficient notificar al TJUE la comunicació de la JEC per tenir per acomplerta l’eficàcia de la seva Sentència. Tot pur formalisme.

  Cal preguntar-se, però, si la remissió de l’Advocacia de l’Estat a l’article 13 de l’Acta Electoral, i a l’article  4.4 del Reglament del Parlament Europeu, justifica prou aquest  plantejament purament formalista si es considera que el que determina amb contundància la Sentència del TJUE és que els formalismes d’un Estat membre per a l’efectivitat del mandat no poden ser un impediment al respecte radical a la immunitat que es produeix en el mateix moment de la seva elecció, sense haver de sotmetre’s a cap altra requisit posterior. Estaríem davant una Sentència del TJUE que de facto anul.laria les previsions d’un Estat membre recollides a l’article 13 de l’Acta Electoral i a l’article 4 del Reglament de la Cambra Europea a l’hora de jutjar els efectes de la immunitat? Aquest extrem no el pot aclarir ningú més que el mateix TJUE.

  Penso que el pronunciament tan contundent de la Sentència del TJUE obligava a l’Advocacia de l’Estat a instar l’autorització del trasllat d’Oriol Junqueras al Parlament Europeu per fer efectiu el seu mandat fins que no fos ferma la suspensió de la immunitat que hauria de demanar en tot cas el TS prescindint del pronunciament de la Junta Electoral Central. Els Pronuciaments de la Junta incideixen en uns requisits propis d’un Estat membre quina comuniació a l’Europarlament no podria considerar-se suficient per suspendre de forma automàtica la immunitat. Només la Cambra Europea hauria de poder fer aquesta declaració de suspensió segons apunta la Sentència del TJUE.