El tsunami del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

  

 L’autèntic tsunami no estava al carrer sinó al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que acaba de dictaminar que la immunitat europarlamentària és efectiva des del moment de la proclamació dels candidats elegits, sense més requisits. El que en la triple qüestió de prejudicialitat que li va plantejar el TS espanyol respecte de la immunitat d’Oriol Junqueras, quan es trobava en situació de presó provisional, significa, en la versió castellana de la Sentència, que “esta inmunidad implica el levantamiento de la medida de prisión provisional impuesta, al objeto de permitir al interesado desplazarse al Parlamento Europeo y cumplir allí las formalidades requeridas. Si el tribunal nacional competente estima, no obstante, que debe mantenerse la medida de prisión provisional tras la adquisición por el interesado de la condición de miembro del Parlamento Europeo, ha de solicitar a la mayor brevedad al Parlamento Europeo que suspenda dicha inmunidad, conforme al artículo 9, párrafo tercero, del mismo Protocolo”.

  El Tribunal parla de l’aixecament de la mesura de presó provisional perquè aquesta era la situació en què es trobava Oriol Junqueras en el moment de plantejar-se la qüestió prejudicial, i el que realment va sorprendre fou que el TS espanyol dictés sentència definitiva en el procediment principal sense esperar a què el TJUE resolgués la qüestió. La naturalesa d’una qüestió prejudicial és justament la d’aclarir prèviament els extrems fonamentals que poden decidir la sentència definitiva en un sentit o altre.

  El TS es va precipitar i ara en paga les conseqüències. Des de la querella per rebel.lió, passant per la presó provisional prolongada, la suspensió del dret de representació política i el dictat de sentència definitiva estant pendent una qüestió prejudicial, tot porta a pensar que l’ímpetu reactiu del TS es va contaminar de la situació d’alarma i d’abandó polític en la que el va deixar el govern Rajoy.

  Allò que ara queda clar que havia de fer el TS era suspendre els tràmits del procés principal, aixecar la presó provisional de Junqueras, autoritzar-lo a recollir l’acreditació i jurar o prometre la Constitució al Congrés i a traslladar-se a l’Europarlament per assistir a la sessió constitutiva i poteriorment a complir amb el mandat parlamentari, fins que no es fes efectiva la suspensió de la seva immunitat que es podia sol.licitar paral.lelament. El TS va optar per anar ràpid i no perjudicar, en teoria, cap dels interessos en joc, la limitació dels drets d’acció i representació politica i la limitació del fi igualment legítim i propi d’una societat democràtica d’assegurar la finalitat del procés penal. En realitat s’estava anul.lant el dret de representació per mor d’un simple criteri d’oportunitat respecte de la continuació del  procediment principal.

  Pensava ja llavors que tot el que el TS volia preservar de cara a la integritat i eficàcia del procés, evitant que cap poder legislatiu intervingués externament en la dinàmica del seu desenvolupament i en la seva autonomia, ho podria perdre pel que fa a la falta de respecte als drets fonamentals que havien de ser exercits mentre la Sentència no fos ferma. Si el TS no va estar atent al calendari de les eleccions europees previstes per compassar le sessions del judici de manera que s’hagués dictat Sentència abans de la presentació de candidats, o almenys abans de la seva proclamació, no havia de tenir pressa per evitar el suplicatori i no respectar escrupolosament els drets d’acció i representació polítiques. Cada cosa al seu temps.

  El TJUE resol respecte de la presó provisional de Junqueras que ara ja no és provisional sinó de compliment de la pena imposada. I aquí comença una altra batalla. Oriol Junqueras podria sortir en llibertat en aquests moments? El Tribunal no ho resol però fa aquesta advertència (apartat 93) : “Es al tribunal remitente a quien incumbe apreciar los efectos aparejados a las inmunidades de que goza el Sr. Junqueras Vies en otros posibles procedimientos, como los mencionados en el apartado 30 de la presente sentencia, con observancia del Derecho de la Unión y, en particular, del principio de cooperación leal consagrado en el artículo 4 TUE, apartado 3, párrafo primero. En este contexto, ha de tener en cuenta, en particular, lo declarado en los apartados 64, 65, 76 y 82 a 86 de la presente sentencia”.  És a dir, el Tribunal no només concreta que la immunitat ha de tenir efectes en el procediment principal, sinó que determina que aquests efectes els ha de considerar el mateix TS atenent als criteris dels apartats que numera, entre els quals cal tenir en compte l’eficàcia del dret de sufragi passiu complint els tràmits necessaris per prendre possessió del mandat. Textualment diu (apartat 86) : “La referida inmunidad contribuye también a la eficacia del derecho de sufragio pasivo garantizado en el artículo 39, apartado 2, de la Carta de los Derechos Fundamentales, que constituye la expresión, en esta Carta, del principio de sufragio universal directo, libre y secreto consagrado en el artículo 14 TUE, apartado 3, y en el artículo 1, apartado 3, del Acta electoral al permitir a quienes han resultado electos miembros del Parlamento Europeo cumplir los trámites necesarios para tomar posesión de su mandato “.

  Si el TS no fa cas d’aquesta advertència i decideix que la immunitat que obligava a  l’aixecament de la presó provisional ja no pot tenir efectes respecte del compliment actual de la pena, podria molt ben ser que al seu dia el Tribunal Europeu dels Drets Humans acabés considerant la nul.litat del judici per vulneració del dret fonamental a no ser jutjat quan s’està sota l’empara de la immunitat parlamentària si prèviament no se n’ha demanat la suspensió amb el corresponent suplicatori. Penso que el TS no s’hauria d’exposar novament a una altra plantofada, que podria ser definitiva, i que per tant hauria de concedir la llibertat a Oriol Junqueras per complir amb els tràmits d’acreditació i jurament o promesa, i per traslladar-se a l’Europarlament per complir amb el mandat d’europarlamentari fins que el mateix Europarlament no voti la suspensió de la immunitat i aquesta suspensió sigui ferma. Seria l’única manera de subsanar la violació del dret a la immunitat que denuncia el TJUE. Exactament el mateix que hauria de passar respecte de Puigdemont i Comín.

  Mentrestant, “que cada palo aguante su vela”, “cadascú que carregui el mort”. Perquè un altre capítol d’aquesta història desgraciada per a tots s’obre a l’hora de veure les conseqüències que tot això tindrà en les negociacions per a la investidura de Sánchez. Els morts de Rajoy i del TS ens els haurem de carregar si aquest cúmul d’errors porta al descarrilament de les negociacions per a la investidura de Sánchez? Tenim més a la vora el precipici d’unes terceres eleccions o un pacte Psoe- PP-C’s amb Sánchez fora?