Matins




Matí de dol
d’aquell dia d’octubre,
sobtada absència
en tots els que estimàvem
el teu esguard proper.

Matins joiosos
dels nets que no t’han vist,
que no vas veure,
però que et coneixeran
quan els parlem de tu.

Matins oberts
als brots que floriran
de la rel teva
i trobaran escalf
al braç del teu bressol.

Matí de llum
que convoca presències,
claror estremint-se
que neix del teu record
i uneix vida i memòria.

C.A.

7 d’octubre de 2019
  aniversari de la mort de la Rosa

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat