Caminar






Alçant el braços i estrenyent els punys
la Isaura ha començat a caminar,
somriu sorpresa de poder avançar
i a estones tentineja i cau de cul
però s’aixeca de pressa i mira amunt
per abraçar-se al món que ja domina.
Fa seus tots els camins mentre camina
amb l’impuls decidit dels seus peus tendres
com si nasqués a un somni que l’espera
per dur-la de la mà on vulgui ella.

Reviu en aquest somni el nostre somni,
el fil antic dels nostres primers passos
perduts al laberint de la memòria
i que ressonen ara des de lluny
en l’eco de l’infant que som encara.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Contra la por

Temps d’octubre