quadern d'en Cinto Amat

  Pel que es va veient, els líders que ens governen no volen engrunes. Ha comentat Eduard Pujol, portaveu adjunt del Pdcat, sobre la vaga de metges : “De vegades ens distraiem amb qüestions que no són les essencials, que si 85 dies de llista d'espera, que si haurien de ser 82... Ens estem barallant per les engrunes. Hem d'anar a la resolució real del problema.. La solució   passa pel fet que Catalunya decideixi el seu futur per fugir de l'estrangulació a la qual la té sotmesa l'Estat”.    Aquesta visió dels problemes que ens afecten des de baix segueix fil per randa el criteri expressat pel president Quim Torra fa uns mesos quan va dir que deixaria de ser president quan veiés que s’ha de limitar a administrar les engrunes de l’Autonomia. Pel silenci mostrat durant aquests dies de vaga dels serveis públics, semblaria que li ha arribat al president l’hora de plegar perquè el seu silenci denota que les qüestions dels metges, els bombers, els estudiants, els...

A Sant Ramon hem estrenat carrer, a tots ens han posat sabates noves que es calcen al davant de cada porta perquè ningú no digui que no en té. Els veïns ens diem que queda bé i mirem els quadrats de les rajoles com els quadres d’una obra que s’obté després de moltes hores sorolloses. Un aire nou als peus d’un carrer antic que puja a les finestres i balcons mostrant-nos la ciutat que es fa a bocins i ens torna a estones el   somriure amic, un to distès enmig del mal humor, com un passeig de fora cap endins. C.A.

  Manuel Marchena, president de la Sala Segona (penal) del Tribunal Suprem, ha fet pública en una carta del dia 19 de novembre la seva “decidida voluntat de no ser inclòs, en el cas que així es considerés, entre els candidats al càrrec de President del Consell Judicial i del Tribunal Suprem”. Segons es diu a l’encapçalament de la carta la comunicació de la seva decisió ve motivada “per les notícies divulgades aquests últims dies sobre la seva hipotètica designació.” El magistrat afirma que mai ha “concebut l’exercici de la funció jurisdiccional com un instrument al servei d’una o altra opció política per controlar el desenllaç d’un procés penal”, i afegeix que la seva trajectòria “sempre ha estat presidida per la independència com a pressupost de legitimitat de qualsevol decisió jurisdiccional”, com avalen les resolucions dictades els últims anys com a Magistrat del Tribunal Suprem.   Les notícies divulgades de què parla el magistrat es refereixen necessàriament...

Pietat inca D’aquells quatre camins que segons la llegenda s’estenien del Cusco per tot l’Imperi Inca, només un va salvar-se de la set de conquesta que imposava creences amb la creu per divisa. Era el camí més llarg que només aspirava a trobar en la bellesa la mirada de l’altre, la pietat de la mare vers els fills de la terra retrobats en l’escalf del mantell i la huara.   Terrasses de Moray  Les línies de Moray eren la clau de sol d’una cançó perduda, feixes d’un pentagrama amb notes germinant com antigues llavors de les mans de l’inca i els apus de les muntanyes. En algun punt del cant es van perdre les veus, s’apagaren els sons arrelats a la terra i al cor dels sembradors que vetllaven els déus hi va irrompre l’estrèpit d’una falsa creixença. Machu Picchu Machu Picchu , ciutat secreta i sense nom, cruïlla de camins cap a la mare terra, a la Muntanya Vella des d’on s’ai...

“¿Qui ens ha girat de tal manera que, fem el que fem, tenim el posat d’un que se’n va? Com qui des del darrer puig que li mostra un cop encara tota la vall, es gira, s’atura, s’entreté, així vivim nosaltres, tothora prenent comiat” (Rainer Maria Rilke, citat per LL.Duch a “Religió i comunicació”)

     La interlocutòria de la Secció Cinquena de l’Audiència de Barcelona , limitada a les actuacions policials durant les votacions de l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada, aporta sentit comú en un mar de despropòstits. Allà on la qualificació provisional de la Fiscalia en la causa especial davant el Tribunal Suprem hi veu l’episodi determinant d’un suposat procés insurreccional generalitzat, la Secció Cinquena posa de relleu en el cas concret de Sant Joan de Vilatorrada dues dades de fet que fins ara el zel acusador dels fiscals ha passat per alt: la desproporció en determinats casos de la força policial per impedir la votació, i la inidoneïtat de la votació en si mateixa per produir cap efecte jurídic.   La desproporció dels mitjans policials s’haurà de jutjar cas per cas, però el que realment interessa, perquè apunta directament una interpretació alternativa a les posicions de l’instructor i de la Fiscalia en la causa especial per rebel.lió al TS, és la ...

 Està a punt de començar la primera sessió del judici oral, que durarà uns quants mesos, contra els acusats de rebel.lió en la causa especial 3/20907/2017 davant el Tribunal Suprem pel procés català. Mentre els assistents a la vista (advocats defensors i de l’acusació, fiscals, acusats i funcionaris) van entrant i s’asseuen als llocs assignats, un dels set magistrats que han de seguir el judici i dictar la sentència corresponent pregunta discretament i amb un punt d’ironia al magistrat del costat a la taula de la presidència, sense que ningú més pugui escoltar-lo:” Y la rebelión dónde ha tenido lugar” . I el magistrat interpel.lat contesta seguint-li la ironia: “Pues no sé, ya veremos”.   Aquesta escena fictícia difícilment es produirà, i ja és complicat suposar una engruna d’ironia o d’humor en els magistrats que han de treure les castanyes del foc i assumir en l’àmbit estrictament penal la responsabilitat derivada de la passivitat del govern central durant més ...