Rata fiat






Alegrem-nos catalans
i visca la ratafia!,
que després de ser estovats
i macerats amb porfídia
passarem a estar torrats
si ens amorrem a l’ampolla
i n’espremem la dolçor
seguint els consells d’en Torra
fins que caiguem en rodó.

Rati fiant l’aiguardent,
les nous verdes i els sucraires!
Rati fiant, President,
les idees que ens anlaires!
Ratus fiat el nou pacte
que ens uneix, ens diverteix
i ens fa veure un bell paisatge
després d’hores de cabreig!
Ratus fiat el Govern
si amb un got de ratafia
supera l’enuig etern
que el consumeix cada dia!

Però rere la ratafia
que ens fa ser més del que som
s’hi amaga alguna enganyifa
precursora d’un malson.
Abans de ratificar
la lloa del President
ens convindria esbrinar
els motius pels que brindem.
Perquè, sense anar més lluny,
la independència fou rata
segons proclamen alguns,
però no va ser consumata.
Ratus sed non consumatus
és allò de perdre el temps
ni que sigui amb ratafia
brindant pels millors moments,
si no en surt res de l’orgia.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat