quadern d'en Cinto Amat

     Malgrat el canvi del Govern central, penso que no podem ser optimistes. Hi ha un canvi d’atmosfera, una reiterada exposició de desitjos per parlar i negociar, però tot resulta superficial, molt fràgil i conjuntural, no orientat a posar bases sòlides per encetar un procés de negociació amb sentit. El canvi sobtat de Rajoy, que té una part atzarosa que condiciona el marge de maniobra del govern de Pedro Sánchez, ha agafat a contrapeu els qui haurien de protagonitzar la negociació.    En aquesta conjuntura el president Torra és un president equivocat, no ja per les seves condicions polítiques personals i pel fanatisme del seu posicionament ideològic, sinó perquè la seva designació a dit per Puigdemont es va fer pensant en la confrontació continuada amb el Govern Rajoy que justificava de passada la inevitabilitat de la confrontació amb l’Estat en el seu conjunt per legitimar la resistència activa de l’independentisme en les posicions més radicals. T...

  El 7 d’abril de 1904 Francesc Cambó, llavors regidor de la ciutat de Bacelona, no va estar d’acord amb fer el buit a la primera visita d’Alfons XIII a Barcelona, com exigien republicans i regionalistes, i va adreçar al rei, de només divuit anys, un discurs en el que reclamava l’autonomia del municipi i entre altres coses deia: ”Esta ciudad, Señor, no se siente feliz. Se engañaría Vuestra Majestad si creyera que el contento que manifiesta desde que os tiene en su seno indica que están satisfechas sus aspiraciones, que los graves problemas que tiene planteados y las hondas preocupaciones de su espíritu han desaparecido. Barcelona, con ser ciudad rica y grande, quiere serlo mucho más, y se siente con fuerzas y energías para conseguirlo, y para ello no pide más que libertad, libertad para dar expansión a las fuerzas y a las energías que en ella bullen y pugnan en vano buscando una expansión que sólo en mínima parte le permiten las trabas de la ley...Por ello los regionalis...

Moll d’en Pere Pi Cada matí el poeta Vicenç Foix i el seu “Gorguell” sortien amb amics a resseguir les cales. Avui el moll és un carrer de barques surant al mar, el mateix mar de sempre que sap tots els camins.   El Port de la Selva Bales de palla Rodes del temps enmig dels camps daurats, cercles d’arades i de llavors als solcs, noms d’espiga i de sega que giren junts a la mateixa roda, etern inici de la feina al rostoll per dur el pa a taula. C.A.  

  Per un costat, Clara Ponsatí ens confessa que l’anterior govern de la Generalitat jugava al pòquer i anava de farol, i per l’altre, el flamant ninistre d’exteriors, Josep Borrell, a més de retreure-li a Ponsatí la dedicació al joc aconsellant-li que jugui amb cigrons d’ara endavant, afegeix que Catalunya es troba al límit de l’enfrontament civil. És a dir, estaríem davant   una doble exposició del joc de la gallina: una en versió pòquer, apurant la jugada sobre el buit del farol per forçar el contrari a desistir, i l’altra en versió dramàtica portant la culminació del joc al tram final, a l’abisme de la confrontació. Una i altra versió són deutores de la teoria de jocs aplicada a la política, però passa que tot plegat és massa seriós, i ens hi hem jugat massa entre tots, per entretenir la parròquia amb metàfores que el que fan és dissimular la pròpia responsabilitat i continuar amagant el cap sota l’ala com si aquí no hagués passat res.   Plantejar l’acció ...

El cirerer no perd mai la memòria i cada juny ens fa didals de seda que penja als nostres dits perquè cosim el fil d’aquest present a les arrels de l’arbre i de les mans que formen un sol cos. C.A.

     Amb la configuració dels nous governs de Torra i Pedro Sánchez semblaria que és proper el moment en què es podrà concretar la condició prèvia sense la qual no és possible parlar de res, el moment de fixar els punts sobre els que cal parlar, o si més no començar a parlar sobre alguns temes encara que no es parteixi d’una llista preestablerta. Fa poc més d’un any Anton Costas (“Divisibilitat del conflicte català”), citava l’economista A.O. Hirschman per reclamar la divisibilitat del conflicte català en ordre   a poder establir unes bases de negociació, per tal de sortir del plantejament d’això o allò i portar-lo al tipus de més o menys, afirmant que “en tota negociació es deixen per al final els conflictes indivisibles per abordar en un primer moment els conflictes de més o menys”.   Fins ara les posicions de les parts s’havien tancat en considerar els respectius valors homogenis com dimensions irreductibles entre si, com dimensions incommensu...

     Fa pocs dies vaig tenir l'oportunitat de compartir aquest recull de poemes amb els amics i companys del temps de batxillerat, de fa una pila d'anys, en una trobada a Palafrugell. Cadascú ha seguit la seva via professional i de dedicació personal específica, però quasi tots ja tenim en comú la condició especial de jubilats. De tant en tant les diferents sensibilitats convergeixen en una trobada senzilla, fugaç, fràgil, i per això mateix entranyable, que ens serveix per seguir el fil d'aquell grup, un fil que alhora separa i embasta moltes experiències diferents.    Aixa Canta, canta, mestre d’aixa, que la fusta bé es rebaixa al compàs del teu esforç mentre l’eina omple de sons les drassanes de la riba i ens desvetlla melodies que la mar guarda al seu si per qui les vulgui sentir. Fas cançons d’amors perduts i de vides retrobades, de pescadors i llaguts tornant al port de la tarda, d’esperances i neguits sota la volta es...