Cap a la ruïna sense treure’n cap avantatge

   “Com que la meva intenció és escriure alguna cosa que sigui útil per a qui vulgui entendre-ho, m’ha semblat més convenient encarar la realitat actual que no pas el que hom es pot imaginar. Molts han imaginat repúbliques i principats que ni s’han vist ni s’ha verificat que hagin existit mai. I hi ha tant diferència entre com es viu respecte de com s’ha de viure, que qui abandona el que fa per prendre el que hauria de fer-se va cap a la seva ruïna sense treure’n cap avantatge” (Nicolau Maquiavel, “El príncep”, Cap. XV).

“En un país embogit per les faccions, sempre en poden quedar uns quants, generalment molt pocs, que conservin el seu judici no corromput per la infecció generalitzada. Moltes vegades no són més que individus solitaris, dispersos, sense cap influència i exclosos per la seva sinceritat de la confiança de les parts; encara que aquestes persones puguin ser les més sàvies, per aquest motiu resulten ser les més insignificants de la societat. Tota aquesta gent és tractada amb menyspreu i escarni, i normalment detestada pels fanàtics furiosos d’ambdues parts. Un partidista genuí odia i menysprea la sinceritat, i en realitat no hi ha vici que el desqualifiqui tant per a l’activitat partidària com aquesta sola virtut. Per això l’espectador imparcial, autèntic i respectat, sempre es troba lluny de la violència i la còlera de les faccions contendents. Pot afirmar-se que per aquests bàndols l’espectador imparcial no existeix. Inclús arriben a imputar al gran Jutge de l’univers els seus propis prejudicis i sovint pensen que aquest ser superior està animat per les seves pròpies passions venjatives i implacables.En conseqüència, la facció i el fanatisme han sigut amb diferència els majors corruptors dels sentiments morals” (Adam Smith, “La teoria dels sentiments morals”,  Part III.3)