Ombra d’alzina
L’exuberant brancatge de l’alzina
es mira a si mateix, amb gest altiu,
en el mirall del cèrcol que el perfila
mostrant-li les faccions del rostre ombriu.
Cap a l’ombra de sota els peus s’inclina
com féu Narcís emmirallant-se al riu
per mantenir la imatge a la retina
del seu bell cos estès al fons soliu.
Seguint el cercle ombrívol de la vida
el cos va acostumant-se a la certesa
de trobar en l’ombra el seu últim mirall,
i el vell Narcís que tots portem a dintre
no gosa contemplar-se en el cristall
per por d’haver perdut tota bellesa.
El Brull (Montseny)
Comentaris