quadern d'en Cinto Amat

   En un breu assaig del 1944 (“El desconhort”) Agustí Calvet i Pascual, “Gaziel”, afirmava contundent: “Podíem provar, així mateix, la gran jugada: la separació d’Espanya. Però també ho hem intentat, i també hem perdut. Som desafortunats, i el destí ens ha col.locat en un punt geogràfic fronterer tan absurd, tan incòmode, que cap veí no ens vol; i els qui potser ens voldrien veuen en el negoci més inconvenients que avantatges… Per què un estranger ha de voler col.laborar amb nosaltres contra Espanya” . I més endavant afegia: “Sempre m’ha semblat un contrasentit i una pura falòrnia allò del “tot o res”, del “caixa o faixa”, del “si no ens ho donen ens ho prendrem” que tant ha entusiasmat sempre els catalanistes moderns, des de la nostra Renaixença del S.XIX fins a la tombarella tràgica del 1936. Possiblement aquestes expressions romàntiques i absolutament buides agradavem tant perquè creaven la falsa il.lusió d’unes forces que radicalment ens manquen… Dissortadamen...

Per molts anys a allò que estimis! si el que estimes et fa créixer i et recorda amb cada bes que l’amor ens fa renéixer. Per molts anys a allò que vulguis! si el que vols és el regal de l’esforç de cada dia i és el fruit del teu treball. Per molts anys a allò que esperis! si l’espera que t’atrau vers el futur desitjat porta anhels i porta pau. Per molts anys als llocs on vagis! si els indrets et són plaents   i les persones que hi trobes t’ensenyen móns diferents. Per molts anys a allò que tinguis! si el que tens ho has merescut i ho disfrutes com un do per tots els anys que has viscut. C.A. 25 d’octubre 2017 33è aniversari de l’Elena

      Algú a Madrid defensa que el contingut de l’article 155 és tan flexible que pot incloure les mesures proposades pel Pp, amb el recolzament del Psoe i C’s,   de suspensió global de l’Autonomia a Catalunya. Fals. En la negociació dels pares de la Constitució sobre aquest article, que és un calc del previst a la Constitució alemanya com a “coerció federal”, es va excloure explícitament la possibilitat d’aplicar-lo com a recurs últim per a la suspensió o substitució de les competències globals de qualsevol Autonomia. Per això l’article preveu l’aplicació de “mesures necessàries per obligar al compliment forçós de determinades obligacions”, no pas per a suspendre l’Autonomia o assumir-ne globalment totes les competències, limitant a més l’activitat del Parlament. D’estudiant em van ensenyar que allà on la llei no distingeix tampoc nosaltres hem de distingir, i  que el que la llei no diu no ho podem suposar. Si són determinades obligacions , són d...

         La situació ha entrat en un pendent pel que es precipiten els fets sense control:   1.- La presó preventiva de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart és la conseqüència de la intervenció expeditiva i extemporània de la fiscalia en les denúncies inicials per sedició de l’extrema dreta (Vox i Miguel Duran). La instructora Lamela força el tipus penal de la sedició i addueix raons de presó preventiva que no tenen fonament real.   Pèssima estratègia de la fiscalia quan es posa en el paper de remolcador de les iniciatives de l’extrema dreta i arrossega una de les institucions de l’Estat cap a l’enervament de les posicions en un moment en què el que més convindria seria l’estratègia de la moderació.   La instructora de l’Audiència Nacional considera que la manifestació pacífica del dia 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia de la Generalitat no era tal manifestació pacífica sinó que fou induïda pels dirigents de l’ANC i ...

      Carles Puigdemont ahir no va fer cap declaració formal d’independència. Es va limitar a assumir personalment el mandat democràtic per la independència que segons ell es desprèn de l’1-O i a manifestar que treballarà en aquest sentit. Per si no quedés prou clar que no feia declaració d’independència va proposar deixar en suspens la llei de transitorietat que havia d’entrar en vigor al cap de dos dies de la proclamació dels resultats del referèndum. Cap votació al Parlament, cap decisió en ferm, només declaracions d’intencions, inclòs el document privat que van signar JuntsxSí i la Cup.     Tot plegat em recorda el mandat democràtic per la independència que es va voler derivar del resultat de les eleccions del 27S del 2015, quan en realitat el plebiscit s’havia perdut. Aquell mandat democràtic va acabar en un referèndum unilateral sense garanties. Aquest segon mandat democràtic veurem en què acabarà.     Tot i el paral.lelism...

L’aire sever d’aquests dies difícils porta a redós la cara més amable del teu somriure irònic. D’aquell octubre varat en el teu temps a aquest octubre que agita el pensament i desferma emocions ens mena un llarg trajecte amb un fil invisible que remou dubtes i destria certeses de l’una a l’altra riba. Amb veu i pausa   hi ha un bescanvi de mots   en la distància, tu hi poses el silenci, nosaltres la paraula. C.A. 7 d’octubre de 2017 7è aniversari de la mort de la Rosa

To DUI or not to DUI: aquesta és la qüestió. Si hauré de proclamar la independència seguint el full de ruta que he promès, sofrint els cops de la insultant Fortuna, o alçar-me contra un mar d’agitacions per demanar la mediació oportuna. Si és més noble embarcar-me amb mig país cap als confins d’un lloc desconegut quan el borbó ens treu fora del Regne, o bé esperar que tots els catalans em diguin el que volen i el que esperen. To DUI or not to DUI: aquesta és la qüestió. Seguir, patir, morir, potser somiar, res més, però aquí tal volta hi ha l’error, doncs ha de preocupar-nos quins malsons poden venir d’aquest somni mortal quan ens hàgim desfet dels espanyols. Sé que la consciència ens fa covards i destenyeix l’embat de grans empreses amb el tel suau de les preocupacions, però també sé que abans d’alçar el punyal convé occir les rauxes i emocions. To DUI or not to DUI: aquesta és la qüestió.   (Carles Hamlet Puig...

 Quan el Govern del Pp ens assegurava amb contundència que el referèndum unilateral no es faria, no ens podíem plantejar que el darrer i definitiu argument per demostrar el que deia seria enviar la guàrdia civil i la policia nacional contra els ciutadans que exercien els drets fonamentals de manifestació i d’expressió de manera pacífica, més enllà del fracàs o l’èxit de les mesures logístiques d’intervenció contra la preparació de la consulta.   Ens ho podíem imaginar, inclús ho podíem preveure donada la naturalesa autoritària dels governs del Pp, però no ho podíem plantejar, i encara menys admetre o suportar, com una mesura compatible amb les mesures de caràcter institucional que s’havien emprès envers el referèndum.     Tenint a favor la legalitat constitucional pròpia i la internacional, la posició de la UE i dels governs d’arreu del planeta, comptant amb la mateixa fortalesa de l’Estatut que és llei orgànica de l’Estat, comptant amb les declaraci...