quadern d'en Cinto Amat

     Podemos , tot i ser   partidari del Tòtem de la unitat d’Espanya, reclama la celebració   d’un referèndum per aclarir definitivament la relació de Catalunya amb Espanya. Però no concreta si es tractaria d’un referèndum d’autodeterminació pur i dur amb una sola pregunta binària (sí o no),   com tampoc no concreta en quines condicions s’hauria de convocar, en quant a participació i majoria exigibles, ni si hauria de ser jurídicament o políticament vinculant, i, el que és més important, no concreta com s’hauria de gestionar la relació amb Catalunya si, com esperen i desitgen, el resultat fos negatiu. Deixarien per resolta la qüestió catalana? Per quant de temps? Amb quines contraprestacions? I si, contràriament, el resultat fos positiu, amb quines condicions s’hauria de negociar l’exercici efectiu de la independència? Podemos proclama i exigeix un referèndum, però l’objectiu polític de fons, que ara li serveix, és el de reservar-se un as a la m...

A Madrid no hi ha govern i a Catalunya el que hi ha no se sap per qui governa ni quant de temps pot durar. Allà fan investidures per veure què en pot sortir mentre aquí fem la viu-viu i esperem veure’ls venir. Allà van de dreta en dreta i aquí anem de “post” a “pre”, i tant allà com aquí som de dret a qui sap què. En Rajoy ja és un   fantasma cada cop més melancòlic i en Puigdemont fa molt bé el paper del bon acòlit aplicant la regla d’or d’anar salvant Convergència entre el postautonomisme i la preindependència, mentre el Junqueras fa números per si pot desconnectar i no li quadren els comptes ni per comprar l’aixovar. La majoria absoluta s’ha esvanit per no tornar i el conte dels divuit mesos no se’l creu qui el va prenyar. Entre incrèduls i perplexos vivim en un mentrestant que és també un bon espectacle divertit i emocionant: el mentrestant del poder que no sap com governar, un drama sense final ...

         Les diferents consideracions que mereix el tema d’un referèndum per decidir la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya es troben en un moment d’estancament tan fort, i d’absoluta manca de comprensió, o de mínima comunicació, entre unes i altres, que potser cal pensar en un condicionament del substrat psicològic col.lectiu que impedeix analitzar la qüestió de manera objectiva i no reactiva. Potser estem vivint sota els efectes del que Freud va definir com Tòtem i Tabú per esbrinar la neurosi psicològica dels individus amb relació als condicionants de les tribus aborígens de la Polinèsia. Segurament no cal anar tan lluny, però sens dubte que hi deu haver un pòsit, derivat dels antecedents històrics, i un cultiu interessat d’alguns elements específics que ens fan diferents, per intentar almenys una aproximació al problema del referèndum des de l’òptica del Tòtem i Tabú.      Deia Freud, fa poc més de cent anys, que el ...

    La polèmica desfermada pel poema de Dolors Miquel ("Mare nostra que estàs en el zel...") al saló del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona m'ha portat a la memòria un poema de fa uns anys inspirat en la multiplicitat d'advocacions que té la Verge. L'advocada de l'amor era el punt de referència d'una pregària per continuar estimant, en l'amor tranquil, en l'amor ardent, en l'amor a l'alba, amb tots els plecs de la carn. La carnalitat, a través justament de la virginitat de l'amor, és per mi l'atribut més important de la Verge. A qui podria escandalitzar una pregària a la Verge perquè perduri l'amor? Val més treure profit del potencial amorós de la nostra tradició que lliurar-nos a polèmiques estèrils.  Verge de l’amor tranquil, dóna’m sabor i energia en el clos de l’abraçada per gaudir tots els meus dies del frec de cada besada. Verge de l’amor ardent, serva’m la força rabent en la pel...

No trobaria un gest més noble i més valent que el gest d’aquesta mà dignament aferrada al clos d’una altra mà que l’estreny fermament, amb els dits que esgarrapen la tristor del paisatge i les hores d’angoixa d’un exili cruent, amb els ulls envellits pel dolor i l’esperança, més enllà de l’horror encalçant el vell temps, més a prop d’un potser amb més pors que certeses. Tracen les mans rugoses el camí més segur per treure’ns de l’exili que tots portem a sobre, el camí més antic i amb més recorregut   entre l’aspre palmell i el puny reclòs i jove, el gest prement amb força per salvar la tendresa que uneix generacions malgrat totes les guerres.  C.A.

Recordo que de jovenet llegia Ruyra amb els llibres del pare Amb el rem de trenta-quatre m’arribà la salabror de joventut i paraula pujant de mar a muntanya, fou la primera saó que em portà la marinada. C.A. Santuari del Vilar (Blanes)

     La citació de l’expresident Jordi Pujol i la seva muller Marta Ferrusola per declarar davant el Jutjat Central d’Instrucció nº 5 de l’Audiència Nacional el passat dia 10, obeeix a la següent consideració del jutge d’Instrucció José de la Mata que sintetitza els arguments de la interlocutòria del 30 de desembre de 2015, ratificats encara amb més contundència en la interlocutòria d’avui, acordant la mesura cautelar de retirada del passaport al fill gran Jordi Pujol Ferrusola en les mateixes diligències penals:    “ Los hechos relatados, en lo que se refiere ahora a Jordi PUJOL SOLEY y Marta FERRUSOLA LLADÓS, podrían integrarse en el tipo de blanqueo de capitales continuado del art. 301 en relación con el art. 74,ambos CP. - Como se ha indicado, los miembros de la familia PUJOL – FERRUSOLA han dispuesto de importantes cantidades de dinero a través de cuentas bancarias abiertas en Andorra, en   las que figuran como titulares cada uno de los...

         L’aportació més important de la iniciativa de Pedro Sánchez per formar govern consisteix, al meu parer, en apuntar a la superació de la vella i la nova política assenyalant espais possibles de complementarietat en els temes fonamentals de governació, encara que de moment aquesta possibilitat és molt probable que no s’acabi concretant en una entesa de govern. No serà ara, però em sembla que PSOE i Podemos estan condemnats a entendre’s en un futur més proper que llunyà. Segurament caic en la ingenuïtat i en l’excés d’optimisme, però penso que si no és ara l’entesa es pot produir després d’unes noves eleccions, o en una propera legislatura.    I aquesta entesa, després d’acomplir-se les condicions que la facin realitzable, no serà fruit d’un mer càlcul d’interessos electorals (que també hi jugaran) sinó sobretot de la necessitat objectiva, i percebuda com a tal per totes dues bandes, de donar pas a una nova forma de fer polít...

Cau el ponent a la vora del Sava, allà on l’antic Belgrad de nou es mira per retrobar el bell nom de ciutat blanca i fondre aigües avall el roig de l’ira. C.A.