La independència és un paper! (o de la il.lusió a l'il.lusionisme)

Tanta Via Catalana,

tants sí-sí i tants sí-no,

tanta inoxcrom malgastada,

tanta estelada al balcó,

tanta Assemblea i tant d’Òmnium,

tant de dret a decidir,

tanta música d’harmònium,

tanta crida a resistir,

tants matins malaguanyats

amb la Mònica Terribas,

tants medis subvencionats

amb tertúlies d’altes mires,

tanta Espanya desastrada,

tants de moments fent història,

tanta força desplegada

amb tanta convocatòria,

tant tres per cent per ‘nar fent,

tantes urnes al carrer,

tantes veus al Parlament,

tanta carta a l’estranger,

i al final la independència

resulta que és un paper

on es concentra en essència

el miracle que ara ens ve!

Amb nou punts i quatre rúbriques

és com una carta als reis

que ens portaran la República

en forma de noves lleis.

Primer desconnectarem

empassant-nos molt de fum,

però després ens refarem

i veurem la nova llum.

Amb un mes i en un plis-plas

tindrem una nova hisenda

sense Montoro ni Mas,

que ens farà rics de llegenda,

i amb el miracle acomplert
ja no ens caldrà cap govern,
serem nosaltres solets
que ens ho farem a pleret.

Als indecisos de mena

se’ns aclariran els dubtes

perquè a la pàtria promesa

ja no hi haurà més corruptes.

Ens ho havien de dir abans

per no perdre tant de temps,

doncs sabem que els catalans

som assenyats i prudents

i si hem de creure el paper

que ens ha de portar a la glòria

convé que ens expliquin bé

el secret d’aquesta història.

C.A.