Ús i abús del Tribunal Constitucional
Després de la suspensió de la convocatòria de la consulta
pel Tribunal Constitucional, el govern del PP està seguint els tràmits perquè
el mateix Tribunal procedeixi a una nova suspensió del procés de participació
que com a últim recurs s’ha endegat des de la Generalitat. Si
La situació de fet
creada després de la suspensió és que des de la Generalitat , amb
l’acord més o menys explícit dels partits favorables a la consulta inicial,
s’ha optat per convertir el 9N en una mobilització ciutadana, com més massiva
millor, perquè no quedin defraudades, fins on sigui possible, les expectatives
de molta gent que aspirava a expressar la seva opinió en una consulta legal.
Aquesta mobilització concreta els modes d’expressió participativa amb un
simulacre de votació en locals buscats ad hoc, amb la col.laboració de voluntaris, i cada participant haurà
d’autoritzar prèviament l’ús de les seves dades abans d’emplenar i dipositar
l’imprès de participació individual. Es tracta, en definitiva, de fer una mena
de recompte individual dels assistents a les multitudinàries manifestacions
dels darrers onzes de setembre, amb la peculiaritat d’afegir-hi el ritual de la
papereta amb les preguntes.
Amb aquest propòsit
es força fins a límits incomprensibles la finalitat dels processos de
participació ciutadana previstos a l´última part de la Llei de Consultes, no suspesa
pel Tribunal Constitucional i per tant plenament vigent. El propòsit no s’ajusta a cap de les
modalitats de participació legalment previstes, i no té fins a data d’avui cap
instrument jurídic que ho el recolzi. Potser a última hora el president buscarà
solemnitzar aquest últim recurs pseudoparticipatiu amb alguna cita legal, però
avui per avui tot s’ha reduït a la posada en escena dels elements senyalats,
que si s’analitzessin amb una mica de profunditat demostrarien fins a quin punt
s’ha jugat amb la bona fe de la gent i s’ha bescanviat la promesa d’un
referèndum decisori sobre la independència per una simple compareixença sense
cap valor ni eficàcia jurídica. Ben cert
que la mobilització tindrà efectes polítics. Però no cal perdre de vista que
els compareixents seran exclusivament, o quasi exclusivament, els ja mobilitzats.
Serà com jugar un partit entre els membres del mateix equip per incompareixença
de l’equip contrari.
Una altra cosa és
que el T. Constitucional pugui suspendre tota aquesta moguda participativa. No
es pot suspendre un acte jurídic inexistent i no forma part de les competències
d’aquest Tribunal resoldre els problemes polítics que puguin suscitar segons
quines mobilitzacions. Si es volgués relacionar la moguda participativa amb un
suposat frau de llei, és a dir, denunciar la recerca del mateix objecte
il.lícit de la consulta per mitjans legals, s’hauria de concretar quins són
aquests mitjans legals i, sobretot, determinar de quin il.lícit es tracta si no
hi ha cap possibilitat de produir-se cap efecte jurídic.
Veurem els arguments
del Consell d’Estat. El que en tot cas es plantejarà cruament al
T.Constitucional serà l’anormalitat procedimental que es produirà si ha de
sumar una altra suspensió cautelar a la primera suspensió cautelar, tenint en
compte que si bé la primera era obligada (a més de totalment previsible)
aquesta segona ja deixa de tenir raó jurídica per més connexió que se li vulgui
buscar amb la primera. No s’hauria d’admetre la suspensió cautelar automàtica
prevista a la Constitució
en els recursos contra lleis, disposicions normatives o actes amb força de
llei, si el que presenta el govern és un recurs contra els mitjans activitats
per la Generalitat
per a una mobilització ciutadana. El sentit de la mobilització té una
aparença política tan evident que no hauria de donar lloc (amb una nova suspensió cautelar) a una posterior
sentència per entrar en el fons de l’entrellat que només es pot resoldre amb
mitjans polítics. Si s’admet aquest segon recurs, el TC haurà perdut una
oportunitat immillorable de recuperar part del prestigi perdut.
Comentaris