Retorn

Avui fa ja quatre anys que vas anar-te’n,

i és  la mateixa llum, com un fil d’or,

la que broda el dibuix de la partença

amb l’enfilall tenaç dels nostres dies.

No és del passat que enfila aquesta llum

sinó del nou futur que vas deixar-nos,

embastant els contorns i els plecs del temps

amb l’agulla que cus dolor i memòria.

  Et sobreviu la vida que vas viure,

cosida a la claror  d’una altra aurora,

al naixement d’un sol que t’eternitza,

al plor vivent que surt de l’arrel teva.

A l’estança que espera el teu retorn

se sent ja el so de les primeres passes

que s’apropen amb tu quan trenca l’alba,

i et fa present l’esclat que l’acompanya.

 C.A.

7 d’octubre de 2014

4art aniversari de la mort de la Rosa