Valentí
Algú, discretament, una mà amiga,
m’ha deixat a les mans els teus poemes
i amb ells he resseguit la terra antiga,
i amb tu m’he retrobat a la carena
i a l’espigó orgullós dels nostres dies,
al batre i al desig de la verema,
als solcs profunds on t’arrelà la vida
amb els mots dits al sol i a la serena.
T’he vist parlar i somriure a cada pàgina,
viure i doldre’t sencer de tarda en tarda,
morint d’amor i vivint de la mort,
i em deixa olor d’absència la teva ànima
mirant-me des del fons de la brancada
de l’olivera estesa en el teu hort.
m’ha deixat a les mans els teus poemes
i amb ells he resseguit la terra antiga,
i amb tu m’he retrobat a la carena
i a l’espigó orgullós dels nostres dies,
al batre i al desig de la verema,
als solcs profunds on t’arrelà la vida
amb els mots dits al sol i a la serena.
T’he vist parlar i somriure a cada pàgina,
viure i doldre’t sencer de tarda en tarda,
morint d’amor i vivint de la mort,
i em deixa olor d’absència la teva ànima
mirant-me des del fons de la brancada
de l’olivera estesa en el teu hort.
C.A.
"L'olor de l'absència" és el poemari de Valentí Bigordà, editat a la Col.lecció LLuerna d'Abadia Editors.
Amb el Valentí, que va morir de càncer el maig de 2007, vam ser covilatans i amics de primera joventut, i copartícips d'algunes cuites.
Comentaris