A l'encalç de l'ideal




L’alcalde de Vic diu que el problema és que es permeti empadronar a persones que en teoria no haurien d’estar aquí, ja que la llei,segons creu, obliga a expulsar els immigrants que entren sense els papers en regla. En altres paraules: si segons la llei no haurien d’haver arribat, que se’ls ignori. Estan aquí, però com si no hi fossin, i que se'ls expulsi immediatament. L’alcalde de Vic apel.la a la llei per defensar una situació ideal que va molt més enllà del que diu la llei: si aquests immigrants no havien d’haver entrat, que se’ls faci fora; si cal, aprofitant la seva intenció de registrar-se al padró; mentre que la llei (tot i el seu enduriment amb la darrera reforma), més realista, preveu que si han arribat, de la manera que sigui, tenen els drets elementals que es deriven de la seva presència (estança), i fins el dret a arrelar-hi i a passar, al cap d’un temps, de la simple estança a la residència temporal o definitiva. La realitat, tossuda, contra l’ideal, i contra l’interès electoralista.

L’ajuntament d’Ascó vota a favor del magatzem de residus nuclears al seu terme municipal. I tots els partits hi estan en contra. Els residus hi són, i es produeixen, i en algun moment s’ha de buscar una solució per no continuar depenent dels magatzems radioactius a la Normandia francesa, però idealment els partits miren cap a una altra banda, ara que s’acosten les eleccions, com si les centrals i l’energia nuclear no existissin a Catalunya. Es veu que en aquest país tan ambiciós, que pugna per la seva independència, la generació de residus és un problema aliè, d’altres contrades menys refinades i més primitives, i de cap manera ens mereixem tenir-los a casa. L’ideal de país incontaminat contra la realitat residual.

Aquests plantejaments políticament irresponsables em porten a l’assaig d’Isaiah Berlin que acabo de llegir (“A l’encalç de l’ideal”, dins el volum recopilatori “El veritable estudi de la humanitat”) i que almenys em treu l’ànima de la pesantor de fals idealisme, i de tuf electoralista, amb què vénen impregnades aquestes notícies:“Les solucions utilitàries de vegades són errònies, però sospito que més sovint són beneficioses. El millor que es pot fer, com a norma general, és mantenir un equilibri precari que impedirà que es plantegin situacions deseperades, eleccions intolerables: aquest és el primer requisit per a una societat decent, una societat a la que sempre podem aspirar, d’acord amb l’abast limitat del nostre coneixement i fins i tot de la nostra comprensió imperfecta dels individus i de la societat. És molt necessària una certa humilitat en aquests aspectes”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat