Què passa a l'ensenyament ?

Què passa a l’ensenyament perquè al cap de tres anys de la signatura del Pacte Nacional per l’Educació es convoqui un vaga d’ensenyants motivada (segons el document de convocatòria) “per la nul.la voluntat negociadora del Departament d’Educació”? Si es llegeixen amb deteniment els motius de la vaga és difícil sostreure´s a una primera impressió d’aiguabarreig i de confusió, perquè a aquest motiu global de rebuig de la nul.la voluntat negociadora del Departament s’afegeixen aspectes de relleu i importància tan diferents com l’anar contra el projecte de Llei d’Educaciò de Catalunya perquè “comportaria una modificació substancial de les condicions de treball del profesorat”, exigir la retirada de la proposta d’increment de la jornada lectiva voluntària (aspecte que no s’ha retirat però s’ha deixat al congelador), rebuig de l’incompliment de l’oferta d’ocupació pública, i aspectes que semblen menors, com el cobriment de les substitucions des del primer dia d’absència justificada, l’evitar la retallada de plantilles en els centres públics i refermar el dret de la negociació col.lectiva.

Atacar frontalment el Projecte de Llei perquè suposadament comportaria una modificació substancial de les condicions de treball del profesorat resulta difícil d’acceptar. Hi deuen haver altres motius, que s’haurien d’exposar i matisar, perquè dit així evoca immediatament aquella sensibilitat i sentit corporatiu que tenen tan a flor de pell molts funcionaris quan es neguen per principi a qualsevol modificació que signifiqui una lleu variació del funcionament habitual del servei. En la Llei d’Educació s’hi troben compromesos els interessos de tot el país, no només els dels ensenyants. En què consistirien aquestes modificacions? Es refereixen a l’autonomia dels centres que preveu el projecte de Llei?, a la carrera docent?, a la funció directiva?, a l’activitat avaluadora?, a la proximitat i connexió dels centres amb el seu entorn social? Són o no són necessàries aquestes previsions del projecte de Llei per millorar l'ensenyament? Si de veritat el Departament d’Educació ha demostrat fins ara una nul.la voluntat negociadora, que canviïn el titular, o canviïn l’equip, però que el projecte de Llei tiri endavant amb el màxim d’acord possible, i amb les modificacions que es consensuïn, perquè el país ho necessita. Els ensenyants potser s’haurien de plantejar no barrejar els drets laborals amb motivacions polítiques de fons, i tots plegats hauríem de llegir i debatre detingudament el Projecte de Llei i concretar quines aportacions estem disposats a fer per millorar substancialment l’educació en benefici de tothom.