Ari, ari, ari... Patxi lehendakari ?
Els bons resultats obtinguts li presenten a Patxi López, líder del PSE, una quiniela no gaire fàcil de resoldre:
1) Deixar que governi el PNB, donat que és el partit que més escons ha tret (30), i qui millor representa el sentit nacionalista majoritari al País Basc, tenint en compte que a la suma de ARALAR, EA i EB (malgrat l’ensulsiada dels darrers), s’han d’afegir els 100.000 vots nuls de l’esquerra abertzale, que són com vots en remull a l’espera de trobar destinatari (de moment és molt positiu que quasi un terç dels qui van votar l’il.legalitzat PCTB s’hagin decantat per votar els partits de l’arc democràtic, sobretot ARALAR). Aquest “1” a la quiniela no significa deixar que l’equip de casa faci el seu joc com millor li plagui, i guanyi per golejada. Al contrari, Ibarretxe sap que necessitarà el PSE per mantenir un mínim d’estabilitat del seu Govern, i no li serà possible replantejar el seu enèsim projecte de desbordament del marc constitucional. En aquesta tessitura és molt escabellat pensar que Ibarretxe potser està arribant al final de la seva trajectòria política ? Probablement a hores d’ara alguns sectors del PNB enyoren Josu Jon Imaz.
x) El segon signe consistiria en presentar-se com a candidat a la investidura per formar govern minoritari, amb el recolzament del PP i UPD, que sembla que estan disposats a oferir-lo per tal de posar fi a l’hegemonia del govern nacionalista. La “x” a la quiniela significa tant com arriscar-se a un bifrontisme atenuat, amb les indesitjables derivacions d’enfrontament social que es podrien afegir a la ja convulsa societat basca. Això potser convé al PP i a UPD, però no al PSE, i encara menys al PSOE, i menys de tot a Euskadi. La previsible oposició frontal del PNB obriria un parèntesi en la governació basca que per tirar endavant necessitaria del vist-i-plau constant de PP i UPD. Només una capacitat fora del que és normal, i una imaginació política extraordinària, farien possible sostenir un govern minoritari del PSE amb acords puntuals amb el PNB sobre els temes fonamentals. Aquest podria ser el desideratum de molts dels qui han votat PSE al País Basc, però resulta difícilment factible, en el sentit de poc perdurable.
2) Aquest signe voldria dir apostar obertament pel que juga fora de casa, per un govern no nacionalista, de coalició PSE, PP i UPD (si fos imprescindibe l’aportació d’aquest últim). Aritmèticament això és possible, però llavors es multiplicarien els aspectes negatius senyalats en el signe “x”. El frontisme més descarnat estaria servit, i es correria el risc major d’enfonsar encara més la societat basca en la voràgine perversa de la justificació de la violència. Totalment desaconsellable.
Patxi López dóna a entendre que s’inclina per la “x” en aquesta quiniela. Jo m’inclinaria per l’”1”. O, per què no, per una barreja de l’”1” i la “x”, és a dir, per un govern PNB-PSE. Si no de bon començament, almenys a mig partit, una vegada el davanter centre adversari (Ibarrretxe) hagi abandonat el camp.
1) Deixar que governi el PNB, donat que és el partit que més escons ha tret (30), i qui millor representa el sentit nacionalista majoritari al País Basc, tenint en compte que a la suma de ARALAR, EA i EB (malgrat l’ensulsiada dels darrers), s’han d’afegir els 100.000 vots nuls de l’esquerra abertzale, que són com vots en remull a l’espera de trobar destinatari (de moment és molt positiu que quasi un terç dels qui van votar l’il.legalitzat PCTB s’hagin decantat per votar els partits de l’arc democràtic, sobretot ARALAR). Aquest “1” a la quiniela no significa deixar que l’equip de casa faci el seu joc com millor li plagui, i guanyi per golejada. Al contrari, Ibarretxe sap que necessitarà el PSE per mantenir un mínim d’estabilitat del seu Govern, i no li serà possible replantejar el seu enèsim projecte de desbordament del marc constitucional. En aquesta tessitura és molt escabellat pensar que Ibarretxe potser està arribant al final de la seva trajectòria política ? Probablement a hores d’ara alguns sectors del PNB enyoren Josu Jon Imaz.
x) El segon signe consistiria en presentar-se com a candidat a la investidura per formar govern minoritari, amb el recolzament del PP i UPD, que sembla que estan disposats a oferir-lo per tal de posar fi a l’hegemonia del govern nacionalista. La “x” a la quiniela significa tant com arriscar-se a un bifrontisme atenuat, amb les indesitjables derivacions d’enfrontament social que es podrien afegir a la ja convulsa societat basca. Això potser convé al PP i a UPD, però no al PSE, i encara menys al PSOE, i menys de tot a Euskadi. La previsible oposició frontal del PNB obriria un parèntesi en la governació basca que per tirar endavant necessitaria del vist-i-plau constant de PP i UPD. Només una capacitat fora del que és normal, i una imaginació política extraordinària, farien possible sostenir un govern minoritari del PSE amb acords puntuals amb el PNB sobre els temes fonamentals. Aquest podria ser el desideratum de molts dels qui han votat PSE al País Basc, però resulta difícilment factible, en el sentit de poc perdurable.
2) Aquest signe voldria dir apostar obertament pel que juga fora de casa, per un govern no nacionalista, de coalició PSE, PP i UPD (si fos imprescindibe l’aportació d’aquest últim). Aritmèticament això és possible, però llavors es multiplicarien els aspectes negatius senyalats en el signe “x”. El frontisme més descarnat estaria servit, i es correria el risc major d’enfonsar encara més la societat basca en la voràgine perversa de la justificació de la violència. Totalment desaconsellable.
Patxi López dóna a entendre que s’inclina per la “x” en aquesta quiniela. Jo m’inclinaria per l’”1”. O, per què no, per una barreja de l’”1” i la “x”, és a dir, per un govern PNB-PSE. Si no de bon començament, almenys a mig partit, una vegada el davanter centre adversari (Ibarrretxe) hagi abandonat el camp.
Comentaris
I què la calçotada de dissabte a Sant Iscle ?