Un Conseller, un caçador, una óssa i un Síndic que la destrossa
Un Conselh molt Generau
al bosc duia un caçador,
d’escopeta, gens babau,
d’aquells que tiren rodó
a tot allò que s’escau.
El Conseller de l’ambient
tenia al bosc una óssa
que passajeva content,
refetona i tota bruna:
Hvala li deia la gent.
Tant disparà el caçador
que un dia s’empipa l’óssa
i amb rabiós alè de gossa
se li enganxa al camalló
i els pantalons li destrossa.
Salta, boig, el caçador:
xiscla l’home, crits a l’aire,
l’escopeta de cantó,
els pantalons al garró
i el sarró a cal drapaire.
- Que se’n vagi el caçador.
- Que atrapin ja aquesta óssa,
exclamen els dos fent coro,
volent l’un agafar l’óssa
i perdent l’altre el decoro.
L’óssa engrapa el caçador.
El caçador fot uns trets,
l’óssa al caçador s’aferra
i al Síndic li treu les dents
fent-lo anar de cul per terra.
Aquest blasma el caçador
prometent matar aquella óssa,
i emprenyat el Conseller
envesteix Síndic i bèstia
per acabar la comèdia.
Cap amunt s’enfila l’home,
l’óssa avall va com el vent
i fent-se els dos el valent,
agarrats queden el Síndic
i el Conseller de l’ambient.
-Ai, Síndic, si perdo l’óssa !,
crida fort el Conseller.
Replica, cremat, el Síndic:
-Pagaràs el caçador
si l’óssa l’ha fet malbé !
Creix el brogit, corre l’óssa
perseguint el caçador,
i borrango el Conseller,
veient que disparen l’óssa
altre cop amb perdigó,
es desfà, com pot, del Síndic,
entra i pega un tiro a l’aire,
però l’erra i mata la bèstia:
cau a terra, prop del Síndic
que es pixa de tant de riure.
Eixerit, retorna el Síndic
arrossegant l’óssa morta.
auxilia el Conseller
i després li envia l’óssa
amb una carta que porta:
“Quedeu-vos a Barcelona,
deixeu-nos el bosc ben lliure.
Guardi’s dissecada l’óssa,
i en tot cas porteu-la a viure
on no faci tanta nosa”.
Veient això el Conseller,
com que no hi té res a fer,
agafa l’óssa de terra,
la fica en paper d’estrassa,
fa un farcell... i cap a casa.
al bosc duia un caçador,
d’escopeta, gens babau,
d’aquells que tiren rodó
a tot allò que s’escau.
El Conseller de l’ambient
tenia al bosc una óssa
que passajeva content,
refetona i tota bruna:
Hvala li deia la gent.
Tant disparà el caçador
que un dia s’empipa l’óssa
i amb rabiós alè de gossa
se li enganxa al camalló
i els pantalons li destrossa.
Salta, boig, el caçador:
xiscla l’home, crits a l’aire,
l’escopeta de cantó,
els pantalons al garró
i el sarró a cal drapaire.
- Que se’n vagi el caçador.
- Que atrapin ja aquesta óssa,
exclamen els dos fent coro,
volent l’un agafar l’óssa
i perdent l’altre el decoro.
L’óssa engrapa el caçador.
El caçador fot uns trets,
l’óssa al caçador s’aferra
i al Síndic li treu les dents
fent-lo anar de cul per terra.
Aquest blasma el caçador
prometent matar aquella óssa,
i emprenyat el Conseller
envesteix Síndic i bèstia
per acabar la comèdia.
Cap amunt s’enfila l’home,
l’óssa avall va com el vent
i fent-se els dos el valent,
agarrats queden el Síndic
i el Conseller de l’ambient.
-Ai, Síndic, si perdo l’óssa !,
crida fort el Conseller.
Replica, cremat, el Síndic:
-Pagaràs el caçador
si l’óssa l’ha fet malbé !
Creix el brogit, corre l’óssa
perseguint el caçador,
i borrango el Conseller,
veient que disparen l’óssa
altre cop amb perdigó,
es desfà, com pot, del Síndic,
entra i pega un tiro a l’aire,
però l’erra i mata la bèstia:
cau a terra, prop del Síndic
que es pixa de tant de riure.
Eixerit, retorna el Síndic
arrossegant l’óssa morta.
auxilia el Conseller
i després li envia l’óssa
amb una carta que porta:
“Quedeu-vos a Barcelona,
deixeu-nos el bosc ben lliure.
Guardi’s dissecada l’óssa,
i en tot cas porteu-la a viure
on no faci tanta nosa”.
Veient això el Conseller,
com que no hi té res a fer,
agafa l’óssa de terra,
la fica en paper d’estrassa,
fa un farcell... i cap a casa.
C.A.
(adaptació de "Un lloro, un moro i un mico, i un senyor de Puerto Rico")
Comentaris