Orgue


A Mataró no tenim auditori però tenim un dels millors orgues de l’Estat, a la Basílica de Santa Maria, construït per Gaietà Estadella el 1927, i feliçment restaurat, amb quatre teclats, 61 registres i 276 tecles. I en el concert del dissabte passat, dins dels actes del mil.lenari de la basílica, va sonar novament amb tota la seva força de les mans, i dels peus, del professor navarrès Raúl del Toro Sola que interpretà dos preludis i fugues, una tocata i fins a deu cantates, totes de J.S.Bach. El bosc simbòlic de Bach del que parla Eugenio Trías per a definir aquest compositor, “el més gran de tots els músics i el més difícil d’abordar” (“El canto de las sirenas. Argumentos Musicales”, Galaxia Gutenberg), es va fer present de forma esplendorosa. Entre les cantates va sonar la que és considerada una de les més belles, “Wachtet auf, ruft uns die stimme” (desvetlleu-vos, la veu ens crida), inspirada en la paràbola de les verges prudents i de les imprevisores, les que estaven atentes i les que es van quedar adormides. Extraordinari el miracle d’aquesta música que al cap de dos-cents setanta anys és capaç de continuar impactant, d’envigorir l’espai sense perdre el recolliment, en una síntesi formidable de sons i de registres, els que l’organista combinava amb les mans i els peus, com si a les puntes dels dits li naixessin centenars de trompetes, flautes i fagots, i dels passos de dansa dels peus brollés una solemne declamació sonora que s’escampava per la basílica. Director i orquestra, tot en un sol cos. I tot allà dalt, a la nostra esquena. Un tresor, una torxa encesa desvetllant-nos, brillant sobre els nostres caps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat