quadern d'en Cinto Amat

La taula és el meu jardí on floreix cada matí. El color li posa títol, cada pètal un capítol i les tapes la corol.la que el vesteix i l'acarona. Cada punxa un punt i a part per pensar el que m'ha fiblat i les fulles tots els fulls que llegeixen els meus ulls. La tija n´és l'argument i l'aroma el sentiment que va de tu cap a mi quan hi escric el que et vull dir C.A. Sant Jordi 2017

          Sembla que va ser López Tena l’inventor de la paraula “processime” per definir l’evolució del procés sobiranista cap a posicions cada vegada més laberíntiques dins un bucle que no conté cap sortida raonable, per més racionals que puguin presentar-se les seves motivacions de fons. “Processisme”, doncs, vindria a ser la caiguda a plom del procés en un àmbit de pura tàctica per anar guanyant temps, perdent el poc que en un principi hagués pogut tenir de moviment estratègic per avançar en la millora de l’autogovern.     El simple tacticisme es va començar a fer evident a partir de l’ensulsiada del plantejament d’Artur Mas a les eleccions de novembre 2012, amb la pèrdua de 12 escons, es va reforçar amb les giragonses per la pregunta del 9N de 2014, va continuar amb les negociacions per la formació de JuntsxSí i va culminar amb les eleccions del 27S de 2015 (en les que es va perdre el plebiscit plantejat), la defenestr...

Gaztelugatxe (Bermeo) Gaztelugatxe, ermita sobre roca, ulls de mar brava i cella acampanada mirant el matxixako   Zumaia (Ruta del “Flysch”) Flueix la costa com les pàgines fràgils d’un llibre obert que va escrivint el mar als espadats del temps. C.A.

Caravaggio, "El sopar d'Emmaús" Rere el divendres sant d’un món que empal.lideix, la veu del desencís acull el vianant, a l’únic foraster que ignora el que ha passat als ulls dels que caminen fugint del seu fracàs: “et pots quedar amb nosaltres, que el dia s’enfosqueix”. Entra, doncs, a l’hostal i amb ells s’asseu a taula. Aturen la conversa, i quan parteix el pa   en el gest compartit retroben la paraula. Al caliu del que parlen es crea l'avidesa, mentre s’obren els ulls, d’entendre el que ha passat, i a l’ombra del local cremen els cors per dintre. A fora és nit profunda, perdura la tristesa, només queden a   taula engrunes del sopar, les traces del camí vers l’albada possible. C.A.

"Pieta" (Oteiza) Talment com descendires de la creu no portada i sempre alta del teu Pare, ara has baixat del Pal, home de pal, fins a la fosca de les meves cames. Fa quaranta anys com a quaranta dones de tenaç lluna i fill tenaç gastades, que començares el teu part i el meu, dins l’estrellat i bestial estable. Has expirat:hem acabat de néixer, jo, del meu fill; tu, de la teva mare. T’he expulsat fins a l’hora de morir-te, perquè, agre fill complert, pugui enterrar-te. Blai Bonet (fragment de “Pietat”)

   Duran Lleida acaba de presentar una selecció de les cartes que dirigia als militants d’UD des de 2012 amb el títol de “Un pa com unes hòsties”, amb una coda interrogativa que es pregunta “Valia la pena trencar-ho tot?”. Duran aprofita per titllar de populistes determinats comportaments d’una i altra part. Després d’anar a processó amb sotana i amb roquet sota el tàlem d’Unió, Duran Lleida ha descobert que a la secta convergent hi domina una heretgia que li va ofuscant la ment: l’excés de sobirania. Ja ho havia sospitat al recés de l’Hotel Palace però des que l’han expulsat li han revingut les ganes de posar blanc sobre negre els pecats dels seus companys, no vol tenir res a veure amb confrares de tants anys. Duran era a l’obrador quan es coïen els pans però el mestre restaurador el lligà de peus i mans i al lloc d’ell fou l’Artur Mas l’escollit per fer de guia, el maître i el capatàs del pa i la rebosteria....

      Una meitat : Rajoy respon en un moment de l’entrevista del passat diumenge a la Vanguàrdia, responent a la pregunta sobre quin missatge enviaria als catalans en el vertigen que ens toca viure, que “ als catalans que sempre s’han sentit espanyols els diria que nosaltres estem amb ells, jo sóc el president del govern de tots els espanyols, també el seu, i defensaré els seus interessos”. Dos dies després concreta aquesta defensa dels interessos de què parla amb una oferta “personal i verificable” d’inversions en infraestructures a Catalunya per 4.200 milions ens el decurs de la legislatura. En aquest oferta no hi ha associat cap compromís en iniciar un diàleg polític per fer front a les reivindicacions del sobiramisme més enllà del tema del referèndum. Ni la més remota indicació entorn de la reforma de la Constitució, ni sobre el reconeixement de la identitat catalana, ni sobre cap via per enfrontar el marc global de Catalunya dins d’Espanya. Rajoy es d...

Des d’aquí dalt, Mataró, del Turó d’Onofre Arnau, la sènia verda i marró giravolta amb el cel blau. Des d’aquí dalt, Mataró, la mar calma t’és bressol on ressona la cançó de la terra al teu redol. Des d’aquí dalt, Mataró, ets la ciutat que somrius entre els solcs i l’horitzó que et dibuixen tal com vius. C.A.

       "Rapte d'Europa", Rubens Ara fa seixanta anys, el 25 de març de 1957, de l’establiment de la Comunitat Econòmica Europea o Mercat Comú amb la signatura dels Tractats de Roma. A partir de la Cimera de La Haya de 1969, ja sense De Gaulle, la CEE va decidir emprendre el camí de la unió econòmica i monetària, creant-se el 1.975 el Consell d’Europa com instrument de desenvolupament dels projectes de la Unió Europea. El 10 de juny de 1.979 es procedí per primera vegada, després de l’Acta de Brussel.les, a l’eleció del Parlament per sufragi universal directe dels ciutadans que llavors configuraven l’Europa dels Nou, amb un 60% de participació. Espanya i Portugal no en van formar part fins a partir de gener de 1.986.     L’origen de la CEE   es remunta al treball dels pares fundadors (De Gasperi, Jean Monnet, Adenauer) després de la Segona Guerra, amb l’oferta francesa de Robert Schuman el maig de 1950 a Alemanya i als altres països euro...

        Al Parlament s’ha creat una ponència conjunta de la que només en formen part JxSí i la Cup per modificar el Reglament i possibilitar que un sol grup parlamentari pugui presentar un projecte de Llei que es votaria en una sola lectura sense debat previ en comissió. L’oposició al complet no en vol formar part, perquè consideren que limita els drets fonamentals de debat i d’esmena dels grups parlamentaris, i denuncien que la reforma es fa perquè en un moment donat, i per donar aparença de legalitat al referèndum unilateral, s’aprovi d’urgència la denominada Llei de Transitorietat (de desconnexió definitiva d’Espanya i de proclamació de la República Catalana) que JxSí i la Cup ja tenen redactada, però que mantenen en secret, sense donar temps a la intervenció del TC que en declararia la inconstitucionalitat. Quasi de forma simultània es donaria l’aprovació d’aquesta Llei pel Parlament i la celebració del referèndum unilateral d’independència. Fa ci...

       El president sortint del TC Francisco Pérez de los Cobos s’acomiada del Tribunal dient que és ”inexcusable i urgent” el diàleg polític per resoldre la qüestió catalana, i que els problemes de reivindicació d’una sobirania pròpia, diferent de la del conjunt del poble espanyol, no els pot resoldre el TC que té la funció de vetllar per l’observança estricta de la Constitució.     Pérez de los Cobos fa pública una molt atinada reflexió, però la fa quan plega i convé preguntar-se per què no la va fer quan presidia el TC i en va tenir una oportunitat immillorable en l’àmbit de la jurisdicció constitucional a rel de la Sentència sobre la Constitucionalitat de la Llei15/2015, de reforma del mateix TC. És rellevant la reflexió política de Perez de los Cobos al moment d’emprendre la porta de sortida, però ho hauria estat molt més, des del punt de vista de la coherència constitucional, si l’hagués feta des de l’interior del propi Tribunal al que ...

        Em queda una sensació d’incomoditat i d’incomprensió després de llegir la Sentència del TSJC sobre el 9N, inhabilitant i multant l’expresident Mas i les Conselleres Ortega i Rigau. La causa d’aquesta sensació no és tant per la motivació de la Sentència com pels fets justament posteriors a la celebració del 9N, l’eufòria de l’independentisme per un cantó i la irritació mal controlada del govern Rajoy per un altre, en un joc de desafiaments mutus i de retrets que van tenir com a corol.lari la interposició d’una querella que no s’havia d’haver produït. Un joc que es va allargant i complicant cada vegada més.     Al TSJC li ha tocat resoldre en dret uns fets que havien d’haver quedat al marge de l’enjudiciament penal, tal i com va entendre de bon principi la junta de fiscals del mateix TSJC. La manca d’efectes jurídics d’aquella celebració, admesa sense pal.liatius per les dues parts,   i la constància d’un nivell de participació q...