Els creuats de La Fúria Èpica
En un article d’abans d’ahir a La Vanguàrdia (“Los interesados apóstoles del nuevo orden de Trump”) Manuel Pérez concretava la sèrie de personatges de l’entorn de Trump, entre grans financers, gegants de les tecnologies i polítics que confluïen per definir un nou odre econòmic i social. “Un circuit, deia, que arrenca amb el finançament dels primers als segons que, al seu torn, obtenen grans contractes de l’Estat per la seva vinculació amb els tercers i gràcies als quals creixen i monopolitzen els mercats mundials, tancant el cercle”.
La llista de Manuel Pérez no té pèrdua. Hi afegiria els noms dels creuats de La Fúria Èpica, dels qui emparen el nou ordre de Trump amb el recolzament religiós. Un recolzament que no em puc estar de dir que és blasfem, groller i ignorant. Entre els noms d’aquests blasfemadors que utilitzen el nom de Déu en va per apuntalar de manera obscena la seva creuada contra Iran, cal tenir en compte, sobretot, el de la pastora evangelista Paula White-Cain, responsable d’una estrambòtica Oficina de la Fe a la Casa Blanca, i el del Secretari de Defensa, Pete Hegseth, elevat per Trump del paper de presentador a La Fox a la categoria de Senyor de la Guerra. Carmen Rengel, en un interessant article d’ahir a Global (“El cinismo religioso de Trump: por qué la guerra en Irán se vende como una cruzada”) denuncia aquesta utilització perversa de la religió amb noms i fets que ens avergonyeixen. El Papa Lleó XIV ha aixecat la veu contra els blasfemadors cridant a barrar el pas a aquest deliri d’omnipotència que es torna cada vegada més imprevisible i agressiu i advertint que els equilibris en la família humana es troben greument desestabilitzats.
No només Trump blasfema, també ho fa Netanyahu, el col·ligat de la creuada contra Iran i contra el Líban, a més de contra Gaza i Cisjordània. Meir Margalit , activista jueu pel drets humans, que va ser regidor a l’Ajuntament de Jerusalem pel partit pacifista Meretz, confessa en el seu últim llibre, “El deliri d’Israel“ (traducció castellana a Catarata), que a la sorra de Gaza està enterrat l’Estat d’Israel. I denuncia la mateixa utilització perversa de la religió de part dels oficials que arenguen els soldats amb les mateixes pregàries infamants que fan servir els pastors evangelistes nord-americans: “Déu, Senyor d’Israel, fes que el nostre camí sigui exitós, ja que estem a punt de lluitar pel teu poble, Israel, contra un enemic que difama el teu nom”.
Em ve a la memòria el que Primo Levi va escriure en nom dels sobrevivents a “Els enfonsats i els salvats“, com una crida perquè el Mai més de la Shoa , que està a la base de l’humanisme universalista, arribi a ser realment universal i vàlid per a tots i a tot arreu : “No ens era possible, ni ho vam voler, ser illes. Els justos entre nosaltres, ni més ni menys nombrosos que en qualsevol grup humà, sentien remordiments, vergonya, dolor, per culpes que altres i no ells havien comès. I s’hi veien implicats perquè sentien que tot el que havia passat al voltant i davant seu, i dintre d’ells, era irrevocable, mai més se’n podrien rentar. S’hauria demostrat que l’home, el gènere humà, nosaltres en definitiva, érem potencialment capaços de construir una massa infinita de dolor, i que el dolor és l’única força que es crea del no res, sense despesa i sense esforç. N’hi ha prou amb no veure, no escoltar, no fer”.
Comentaris