Déu infant

 



Déu infant

 

Rere el portal de la nit

s’obre una escletxa de llum,

l’embolcall  d’un nen que plora

buscant el pit de la mare,

que mou frisós mans i peus

perquè l’apressa la gana.

 

Els pares estan cansats

després de tant caminar,

a penes si han enllestit

els papers del nou Registre

i a Galilea els espera

la feina que hi han deixat.

 

Seguint aquest fil de llum

el meu Déu s’ha fet petit,

tan petit i tan humil

que fins cap en un pessebre

i ara dorm ben alletat

a la falda de la mare.

 

Rere el portal de la nit

que espera trobar l’albada

s’obre una escletxa de llum,

la nova d’un Déu que plora,

que creix, panteixa i somriu

al costat de tots els homes.

 

C.A. 

Nadal 2024


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Contra la por

Temps d’octubre