quadern d'en Cinto Amat

      La lluna brilla al cor de l’acàcia i en algun punt dels mars de Selene creixen acàcies de fulles blanques enlluernades de tant mirar-les.   Entre les ombres la lluna troba un lloc on reposar la seva imatge, un mirall arbrat que la conhorta i li acull l’esguard entre les branques.   L’arbre es desarrela amb   la mirada fins fondre’s amb ella dins l’espill, com en un somni contemplen junts la faç de Venus dolça i callada i enllà del misteri de la nit escampen llavors que es faran llum. C.A.

    Omplint l’espai d’una remor serena llueixes nua la llarga cabellera estesa al Salt del Mir.   Mentre et pentines et cauen cos avall les trenes blanques regalimant cançons escrites a les pedres.   De cor et prego que no t’oblidis mai del teu bell cant, esvelta dona d’aigua prenyada de bellesa. C.A. Saltant del Mir Sta Maria de Besora

    Michael Ignatieff, Premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials 2024. Assagista, acadèmic i polític, deixeble   i biògraf d’Isaiah Berlin . Un referent important en els temps que vivim.    En una de les seves obres més interessants, una joia d’autobiografia política (“ Fuego y cenizas. Éxito y fracaso enpolítica” ) , després de l’experiència   com a líder del Partit Liberal del Canadà entre el 2008 i el 2011, ens ha deixat reflexions com aquestes, perfectament aplicables al nostre passat recent i present: -        “La democràcia només mereix el seu privilegi moral si existeixen bones raons per creure en el bon judici dels individus . Per gaudir de la política i per fer-ho bé has de pensar que estàs treballant per tots, independentment de si t’han votat o no”. Sobretot recorda que el polític no és més intel.ligent que les seves pròpies institucions i que disposa d’elles per fer-se més intel.ligent del que és. E...