Ucraïna i el Papa Francesc

 

  La invasió d’Ucraïna s’ha convertit en el tema més dolorós, i potser el més definitiu, del pontificat del Papa Francesc. Ell mateix s’ha vist compel.it a matisar la seva opinió sobre la qüestió. EL juny de 2022 va comentar en una reunió amb alguns directors de revistes culturals dels jesuïtes que “la invasió potser d’alguna manera va ser provocada o no evitada”, i el setembre del mateix any insistia sobre aquest punt de vista parlant amb un grup de jesuïtes a la nunciatura de Kazakhstan posant, però, de relleu que la víctima és Ucraïna. No s’ha estat de dir que estem vivint una tercera guerra mundial en la que estan en joc els interessos imperials, no només els de Rússia. El desembre de 2022 va reunir tots els escrits sobre la invasió en un volum titulat “Una encíclica sobre la pau a Ucraïna", un text, deia, que “ha brotat del meu cor durant aquests mesos de guerra quan veia les imatges d’aquesta immensa tragèdia”.

   El primer de maig d’aquest any va fer saber, en el viatge de retorn d’una visita des tres dies a Hongria, que el Vaticà està involucrat en una missió de pau per posar fi a la guerra d’Ucraïna, de la que es donaran tots els detalls quan es faci pública .En aquell viatge es va trobar amb un representant de l’Església ortodoxa russa clarament pro-Kremlin, senyalant l’obligació de col.laborar en el retorn dels infants ucraïnesos que han estat portats a Rússia.

   La presa de posició del patriarca Kirill de Moscou defensant Putin, de qui va arribar a dir que Déu l’havia posat en el poder en ocasió del seu 70è aniversari, deu ser un dels aspectes més punyents per al Papa Francesc. Cal recordar que s’havien trobat a l’Habana el 12 de febrer de 2016 (va ser la primera trobada oficial de l’Església catòlica amb el patriarcat ortodox de Rússia des del cisma de 1054), van confraternitzar i expressar el compromís de les dues Esglésies per posar fi a la violència i al terrorisme, així com a l’obstrucció de la pau civil a través del diàleg. Aquell compromís ecumènic quedava devastat amb la invasió d’Ucraïna i de passada deixava al descobert la hipocresia del principal representant de l’Església ortodoxa. De res va servir l’intent del Papa Francesc en un altre intercanvi  amb el mateix patriarca el 17 de març de 2022 , insistint en el fet que “l’Església no ha de parlar el llenguatge de la política sinó el llenguatge de Jesús”, denunciant la posició de Kirill que no podia convertir-se en “l’escolà de Putin”.

 En la trobada del president ucraïnés Zelenski amb el Papa Francesc al Vaticà el passat cap de setmana l’intercanvi de regals deixava clara simbòlicament una certa distància d’opinió sobre el significat de l’agressió i el procediment per fer-hi front. El Papa li va regalar una branca d’olivera en bronze, símbol de la pau, mentre que Zelenski va correspondre amb l’escultura d’una armilla metàl.lica  i un quadre al.lusiu a la matança d’infants. La ferotgia de l’agressió fa impossible qualsevol intent de diàleg en aquests moments, i per això Zelenski agraïa l’honor de poder parlar amb el Papa però deixant clar que l’únic  pla de pau al que que s’hauria d’afegir Francesc  és el pla ucraïnès.

   Què hi pot fer el Papa i en què consistirà la iniciativa del Vaticà per aconseguir la pau? La sortida ara per ara és inexistent. De tota manera, l‘esforç del Papa Francesc i la seva preocupació pel diàleg convé tenir-los molt en compte. En l’encíclica esmentada sobre la pau a Ucraïna el Papa fa una afirmació que apunta de ple al nucli dela qüestió: les diferències culturals no poden convertir-se en en motiu d’odi.

  Fa uns anys Huntington, reflexionant sobre el xoc de civilitzacions,  deia que la cultura i les identitats culturals configurarien les pautes de cohesió, desintegració i conflicte en el món de la postguerra freda, perquè en aquest món les distincions més importants entre els pobles no són ideològiques, polítiques ni econòmiques, són culturals: “La gent utilitza la política no només per promoure els seus interessos  sinó també per definir la seva identitat. Sabem qui som només quan sabem quins no som, i sovint només quan sabem contra qui estem”.

   Per fer front a aquesta tendència progressivament desfermada Z. Bauman es preguntava en la seva obra pòstuma, “Retrotopia”, si seria possible la construcció d’una humanitat cosmopoliticament integrada, i es responia que la millor resposta a aquesta pregunta l’havia trobat en el discurs del Papa Francesc en acceptar el premi Carlemany europeu del 2016 que es centrava en la capacitat per a dialogar. “Urgeix , deia el Papa llavors, crear coalicions , no només militars o econòmiques, sinó culturals, educatives, filosòfiques i religioses”. Sigui quina sigui la sortida de la invasió d’Ucraïna, no es podrà desatendre la crida del Papa Francesc a superar les diferències culturals identitàries convertides en font d’odi.