Maternitat

 

 

 

“I tu menges, dissolta

en el meu pa, la guerra,

liquada en els meus ossos

i fosa dins la sang

que s’agleva en amor

difícil cap a tu.”

 

(Maria-Mercè Marçal, del poema “Maternitat”)

 

Maternitat

 

De nou escoltes

la remor que et crida,

la deu profunda

que et sadolla per dintre

abans de fer-se font.

 

No hi ha paraules

per explicar aquest flux

que des del fons

se t’arrela al futur

i et capgira el present.

 

Pugna del cos

que del teu si s’escampa

i s’allibera,

lluita, plora i s’encalma

per viure a cel obert.

 

No hi ha paraules

però sí esqueixos d’amor

que reverdeixen

i es tornen carn i sang

en les branques d’un altre.

C.A.

 

25 d’octubre de 2.022

38è aniversari de l’Elena