quadern d'en Cinto Amat

    Fa unes setmanes es deia que el president Aragonès formularia durant el debat de política general d’aquest final de setembre una proposta sobre el conflicte polític amb l’Estat que aniria més enllà de l’independentisme. I així ha sigut. A la part final de la seva exposició al Parlament, Aragonès ha demanat un acord de claredat amb l’Estat , seguint la via canadenca, per superar el bloqueig de la situació actual, qualificant la proposta com a plenament inclusiva i democràtica, dirigida a independentistes i no independentistes, la més apta i convenient per donar resposta al clam popular per un referèndum que, segons ell, existeix en totes les capes de la població catalana, prescindint de les simpaties partidistes.      La proposta, de la que en un principi es parlava sota un vel d’expectativa i cert misteri, com si hagués de suposar una innovació definitiva en els plantejaments que fins ara s’havien fet, no conté cap novetat ni podrà significar cap avenç...

      Fores fa temps un faig d’altiva testa desafiant el vent de les tempestes i el cim de roca esquerpa.   Potser un mal llamp et travessà l’esquena de dalt a baix en una nit infausta de lluita sense treva.   Estès a terra les branques són aletes i l’arrel boca d’un cetaci que repta perdut fora de l’aigua.   Arbre caigut, mirall del que ens espera, metamorfosi de cossos i de ments cada cop més inermes. C.A.  Vall d’Ansó (Osca)