Cada rostre és un lloc

 

Calla i escolta

el que el silenci et diu

de cada lloc

que creen els teus ulls

posant-hi la mirada.

 

Mots del silenci

que pugen de les mans

fins al teu rostre

on s’apleguen els plors

i viuen els somriures.

 

Silenci antic

i transparent com l’aigua,

matriu fecunda

de totes les paraules

fluint a frec dels llavis.

 

En cadascuna

sents l’eco de les veus

que et precedeixen

com un ressò sonor

naixent del mateix pòsit.


C.A.

20 de maig de 2.022

Exposició de Jaume Plensa

al museu ide Ceret.

 “Chaque visage est un lieu”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat