Preservar el sentit de la immersió lingüística

 

 Quin sentit tenia l’experiència d’immersió lingüística en català que s’inicià el curs 1.983-84 a les escoles públiques de Santa Coloma Gramenet? La resposta a aquesta pregunta penso que s’ha de buscar en la Llei de Normalització lingüística a Catalunya d’aquell mateix any 1.983, en quin article  14 es concretava que El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius (apartat 1er), i que  La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari (apartat 3er), amb l’objectiu de fer possible que tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics (apartat 4art).

 La immersió en català a les escoles tenia per objecte fer possible l’objectiu proposat en la Llei de Normalització que tots els alumnes, fos quina fos la seva llengua habitual en començar l’ensenyament, poguessin acabar dominant tant el català com el castellà al final dels estudis bàsics. En el context social i cultural de Santa Coloma de Gramenet els anys 80 la immersió en el català a les escoles, que immediatament es va generalitzar a la totalitat d’escoles de Catalunya, partia del respecte per la llengua habitual dels alumnes i tenia per finalitat preservar el dret a conèixer la llengua pròpia de Catalunya com a vehicle d’aprenentatge i de cultura.

  S’entenia, per tant, que en un context social i cultural on predominava el castellà com a llengua habitual (Santa Coloma de Gramenet n’era i n´és un bon exemple) s’havia de promoure i defensar el dret dels alumnes a adquirir el domini del català en les mateixes condicions que els alumnes que es servien del català com a llengua habitual. Per això els alumnes no podien ser separats en centres diferents per raons de llengua. El efectes positius per a la socialització i la convivència, així com per a facilitar les bases d’una igualtat d’oportunitats en el camp laboral i professional, havien de ser, i de fet ho van ser, immediats i permanents.

 El terme “immersió” no apareix en cap text legal però la seva pràctica no s’ha apartat de l’esperit o sentit de les disposicions de la Normalització inicial, després completada amb la Llei de Política Lingüística (1.998)  i la Llei d’Educació (2.009). Aquella finalitat inicial de respecte per les llengües habituals de Catalunya i de consolidació del dret a conèixer la llengua habitual de l’altre com un instrument bàsic de convivència i de progrés social, a partir de la consideració del català com a llengua pròpia de Catalunya, tenia un doble vessant de reciprocitat: tant s’havia de preservar el dret dels alumnes amb el castellà com a llengua habitual a conèixer el català, com el dret dels alumnes amb el català com a llengua habitual a conèixer el castellà.

   A mida que per interessos polítics s’ha produït un degoteig de prejudicis entorn de consideracions, totalment alienes a l’interès i al profit educatiu, sobre quina és o hauria de ser la llengua socialment predominant, s’ha anat perdent de vista aquest doble vessant de protecció del drets recíprocs a conèixer la llengua habitual de l’altre en una societat no ja només bilingüe sinó progressivament plurilingüe. La polarització dels interessos que comporta la lluita per l’hegemonia política està tenint malauradament la seva repercussió en la consideració de la llengua, i del seu ensenyament, no com a vehicle de coneixement i cultura sinó com un instrument de dominació social. Ja no es té en compte l’enriquiment de l’ús de les llengües, el dret a conèixer-les i l’obligació de respectar-les i  preservar-les, sinó només el dret a servir-se’n per mor de mantenir determinades posicions polítiques.

   Les famílies que en un context d´ús habitual del castellà exigeixen més hores de castellà per als seu fills poden presentar les seves reivindicacions com l’expressió d’un dret a veure reconegut el respecte a la llengua materna, però potser obliden el dret dels seus fills a dominar el català com a llengua també pròpia en igualtat de condicions amb la resta d’alumnes catalanoparlants. El mateix es pot dir de les famílies amb el català com a llengua habitual, que haurien de pensar també en el dret dels seus fills a dominar el castellà en igualtat de condicions amb els castellanoparlants. El reconeixement dels drets recíprocs en l’ensenyament i l’aprenentatge garanteix la convivència i el progrés social. La polarització lingüística, l’atrinxerament en la respectiva posició política exclusiva i excloent, podria resultar corrosiva per a la cohesió i convivència social.

  Els tants per cents judicials en l`ensenyament resulten igualment perjudicials perquè procedeixen de demandes que no busquen protegir drets sinó imposar usos. Per això el consens inicial d’ERC , el PSC , Junts i Comuns, per modificar l’article 21 de la Llei de Política Lingüística, amb el propòsit d’evitar l’aplicació de tants per cents, d’impossible, per no dir absurd, control, penso que podria resultar molt positiu a l’hora de recuperar precisament el sentit original de la immersió com a protecció de drets.

 L’article 21.1 d’aquesta Llei  deia: El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari. I ara passarà a dir: El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que s’estableixen a l’apartat 3. I l’apartat 3er senyala que per determinar la presència del català i el castellà cal tenir en compte la situació sociolingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques, considerant el pes de cada llengua  en els recursos d’aprenentatge, inclosos els de caràcter digital i els usos lingüístics de l’alumnat a l’aula i en el conjunt del centre educatiu.

   L’autonomia dels centres a l’hora de fixar els projectes per a l´ús del castellà d’acord amb aquests criteris, que comporten una valoració del context social i lingüístic i una avaluació del procés d’aprenentatge, és una manera intel.ligent de donar la volta al criteri antipedagògic dels tants per cent i alhora de retornar al sentit originari de la immersió com instrument de reconeixement de les llengües habituals i de protecció del dret a dominar-les.