Dissimulació i autoengany

  


   Si s‘escolta amb un mínim de sentit crític la intervenció, de mitja hora escassa, del secretari general de JuntsxCat , Jordi Sánchez, al Consell Nacional del passat dia 19, no és possible bandejar les sensacions de suma fragilitat en què es troba la formació en aquests moments, i sobretot l’evidència de l’aposta per la dissimulació i l’autoengany a què ha de recórrer per mantenir una aparença de determinació quan l’estratègia per la confrontació i la unilateralitat comença a mostrar importants vies d’aigua.

  El que ja s’havia fet evident durant l’agònic període de negociació per a la formació del nou govern amb ERC després de les eleccions, amb ultimàtums creuats, s’ha repetit de manera més profunda aquesta setmana passada amb la determinació del president Aragonès de vetar la presència dels noms proposats per JuntsxCat (el mateix Jordi Sánchez, Turull i Nogueras, que no formen part del govern de la Generalitat) a la taula de negociació amb el govern de l’Estat. No es tracta, efectivament, d’una discrepància per qüestió de noms sinó d’una demostració descarnada de la diferència substancial d’estratègies d’ERC i Junts que condiciona la subsistència de la present legislatura.

  L’aposta per la unilateralitat de JuntsxCat, que en la intervenció de Jordi Sánchez només troba ressò en una tèbia referència al compromís amb l’1-O per culminar-ne el procés, en surt greument tocada. Les contradiccions de la reconversió de Convergència en JuntsxCat, que per elles mateixes ja van comportar un inici de trajecte insegur que es va voler enfortir justament amb un programa de confrontació, van emprendre la setmana passada el camí que les pot conduir a l’atzucac definitiu. I contra aquesta orientació que la realitat imposa, i que la determinació del president Aragonès aquesta vegada no ha volgut torçar, no valdrà continuar dissimulant la incompatibilitat de JuntsxCat per continuar governant amb ERC.

  Jordi Sánchez s’autoenganya, i vol fer passar el clau per la cabota davant la mirada mig desconcertada i mig incrèdula de la seva audiència, quan assegura que la no presència a la taula de negociació dels noms proposats des de JuntsxCat obeeix a un vet del govern de l’Estat. Sap perfectament, i la necessitat d’autoenganyar-se no l’hauria de portar a continuar enganyant els més crèduls de les seves files, que el vet es conseqüència de la determinació del president Aragonès que ara sí s’ha mostrat disposat a anar sol a la taula encara que això li pugui significar acabar la legislatura en un termini breu, perquè té alternatives. JuntsxCat, en canvi, no té més alternativa que continuar dissimulant per tal de mantenir-se en el govern.

  Jordi Sánchez s’autoenganya quan afirma que la proposta dels noms de JuntsxCat tenia la finalitat de posar tota la carn a la graella de la taula de negociació per portar llum i taquígraf a una trobada sense claredat, per ser la veu de la no-renúncia, perquè des del govern central no es pot imposar de què es parla i amb qui es parla. La intenció de JuntsxCat era dinamitar la taula abans de començar i aplegar una vegada més la voluntat sotmesa d’ERC entorn de l’estratègia de confrontació per la via de la unilateralitat. Aragonès ho va veure clar i no va cedir al propòsit de JuntsxCat. La decisió del president de deixar fora de la taula la proposta dels noms proposats deixa en evidència JuntsxCat i alhora demostra clarament que la seva aposta no és compatible amb la de JuntsxCat.

  Jordi Sánchez s’autoenganya i dissimula quan ha de treure forces de flaquesa per aixecar el to de veu i anunciar amb solemnitat artificial que no està en qüestió la lleialtat de JuntsxCat al president de la Generalitat ni la lleialtat al que està escrit a l’acord de legislatura, i que perdin tota esperança els qui pretenen trencar la unitat del 52% de la que JuntsxCat n’és la garantia de manteniment al si del govern. Jordi Sánchez sap que el govern té com a molt l’any i mig que li queda d’acord amb els pactes de la Cup i amb JuntsxCat, i que podria molt ben ser que la durada fos només de mesos si JuntsxCat no veu la manera de recuperar la capacitat ara perduda de control del govern si procedint al seu trencament.

  La segona part de la intervenció al Consell Nacional Jordi Sánchez la va dedicar a la negociació dels pressupostos, els de la Generalitat i els de l’Estat, i a la preparació de les municipals de 2.023. També aquí Jordi Sánchez s’autoenganya. ERC no depèn només de JuntsxCat per aprovar uns pressupostos de progrés al Parlament, i és molt improbable que s’avingui a la unitat del vot independentista en el Congrés, que li exigeix JuntsxCat, per desestabilitzar el govern central. Seria la repetició de la jugada que ara li ha esclatat a les mans amb el fracàs de la proposta de noms per a la taula.

  Jordi Sanchez sap que l’estratègia de la unilateralitat ha deixat de ser determinant en la política del govern justament perquè ERC, que té altres alternatives, ha optat de fet per renunciar-hi. Des del punt d’inflexió d’aquesta setmana en endavant el fracàs de l’operació dels noms condicionarà de forma immediata la tàctica de JuntsxCat, perquè l’estratègia de confrontació n’ha sortit malparada. L’horitzó de Junts és cada vegada més fosc. Les municipals de 2.023, a les que Jordi Sánchez apel.la com un horitzó immediat de salvació, obrint la mà a molta gent que no forma part de la família, podrien acabar confirmant el seu declivi cap a la irrellevància política.


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El fill del xofer i altres relats

De Carme Forcadell a Laura Borràs

Entre un Parlament, dues taules i un Consell per la República