quadern d'en Cinto Amat

    Sabíem que quan el Govern central es plantegés la conveniència dels indults per als condemnats pels fets del procés es produïria una reacció contrària des de molts sectors, i que aquesta reacció seria transversal sobretot fora de Catalunya, incloent tots el partits, i per descomptat una part important del mateix PSOE. Assistim aquests dies a la constatació d’aquest fet, no per esperable menys dolorós.   Molts suposàvem que l’oposició es donaria inclús entre els sectors més radicals de l’independentisme, com així ha estat de part de l’ANC, amb les declaracions de la seva presidenta confessant que la concessió dels indults els desarma i els deixa sense arguments enfront de l’opinió internacional. La coincidència estratègica de les posicions nacionalistes més extremes en el mateix objectiu de preservar el bloqueig   per justificar les raons preses per endavant, el manteniment del com pitjor, millor , en definitiva, hauria de fer pensar, i molt, a la totalitat d...

  Valira avall amb la remor de l'aigua els bedolls frisen bressats per un bri d'aire entre el verd fosc dels pins.  És la frisança del cos primaverenc, quan el que és fràgil manté la plenitud que el temps plaent li guarda. C. A. Vall d'Ordino (Andorra) 

    Carles Puigdemont ha trencat el silenci amb una carta als afiliats de Junts. Els diu que durant la negociació dels acords de Govern s’han posat en risc moltes coses, i que algunes encara hi continuen . Que va decidir no intervenir personalment en el procés de negociació per no alimentar la narrativa falsa i perversa dels qui pensen que la seva preocupació és la d’assegurar una bona tutela del president i del Govern, seguint així les intencions dels qui, dins i fora de l’independentisme, persegueixen debilitar el Consell per la República i amb ell la legitimitat de l’1 d’octubre i de la declaració d’independència del 27-O. Que la desunió és una de les preocupacions que més l’amoïnen. Que és evident que en aquests darrers anys hem anat enrere pel que fa al respecte, la confiança i la llleialtat al si de l’independentisme. Que en aquests tres anys i mig s’ha vist, amb decepció compartida per molta gent, com aquesta cadena s’anava afeblint fins a trencar-se. Que   ...

  D'una punxada el missatger comú se'ns fica endins i explora diligent el cos de cadascú. De braç en braç va fent la seva cerca contra les pors i molts ens enllacem seguint el seu missatge. Però no hi som tots al cercle virtuós de l'abraçada,  queden mans per estrènyer  i vides decantades.  Algú, algun dia,  haurà de deslliurar les morts callades dels qui se n'han anat sense poder abraçar-los.  C. A. 

    Pere Aragonès ha passat un calvari. Joan Tardà no es cansa de repetir-ho. Un excés d’optimisme li va fer suposar que la cessió de la presidència del Parlament a Laura Borràs li reportarien sense massa inconvenients la investidura per la presidència de la Generalitat i la fomació de Govern amb Junts. Les sessions fallides d’investidura els passats 26 i 30 de març li van fer veure la dificultat de la comesa. A posteriori d’aquelles sessions costa d’entendre l’optimisme ingenu de Pere Aragonès i l’esforç balder dels seues discursos per aconseguir el suport d’una formació disposada a utilitzar fins a l’extrem la seva capacitat de control sobre el candidat novell.   Durant uns dies va semblar que Pere Aragonès havia arribat a la conclusió que el més convenient seria   desempallegar-se de la dependència de Junts i formar Govern en solitari comptant amb el compromís anunciat per Jordi Sánchez de respectar-li la candidatura encara que no s’arribés a un acord de Gov...

    En l ’entrevista de dissabte passat a la Vanguàrdia Joan Tardà adirmava que “fa falta iniciar   una solució democràtica basada en el principi de realitat, perdre el temps i no fer Govern no només és jugar a la ruleta rusa d’una repetició electoral que desembocaria en rancor i ens portaria a una gran abstenció, sinó que també és un acte de gran irresponsabilitat de part de JxCat. No s’entén que ERC hagi de passar aquest calvari”.   Donaria per molt l’anàlisi d’aquesta entrevista que desentranya totes les contradiccion del procés i de la mateixa ERC (i que Tardà pretén superar superficialment posant al mateix nivell JxCat i el PSC en el suposat intent de rebentar les aspiracions republicanes d’ERC, com si ERC no   hagués seguit els dictats de Junts des de fa més de deu anys), però de moment és suficient quedar-se amb les idees força de Joan Tardà en el sentit de la denúncia que fa de la hipocresia de Junts aparentant un patriotisme que no exerceix i de l...

      El vot particular dels magistrats J.A. Xiol Ríos y Maria L. Balaguer Callejón respecte de la sentencia pronunciada en el recurs d’empara al TC per la condemna de Jordi Turull pels fets d’octubre de 2017 conté una seriosa advertència del que pot succeir en els futurs recursos dels condemnats davant el TEDH, i també sobre la potencial afectació de drets fonamentals en la preservació de l’Estat de Dret. El vot particular finalitza amb aquesta expressió contundent : ”Sense la garantia de la preservació de la norma l’Estat de Dret no és possible. Però sense una observança escrupulosa dels drets fonamentals tampoc ho és.”   Tècnicament, els quatre arguments dels dos magistrats dissidents són molt clars i traduïts de la forma més planera possible venen a dir el següent: I) el delicte de sedició presenta un biaix de certa indeterminació perquè es configura legalment a partir d’elements d’un fort caràcter normatiu que comporten una difícil comprensió de part del...