Llibre (després de llegir “El infinito en un junco” d’Irene Vallejo)
Veu i paraula
són pòsit de memòria
i al llarg dels temps
s’han buscat l’una a l’altra
fins fer-se lletra escrita.
Cal declamar,
com exigia Sòcrates,
el que pensem
per preservar en veu alta
el que la lletra amaga.
Però és el llibre,
la cadenciosa veu
del que llegeixo,
el fil que cus el món
amb tot el que s’expressa.
Creuant el fang,
la fusta i el papir,
des del silenci
m’endinso en la lectura
que solca la memòria.
C.A.
Sant Jordi 2021
Comentaris