quadern d'en Cinto Amat

         Els majors de setanta anys estem en una franja. És la franja d’edat amb uns horaris diferents per anar passant, de moment, de fase en fase de la desescalada de la pandèmia fins al desconfinament total. Altres edats també tenen les seves franges, però aquesta franja nostra té una connotació de risc que la marca d’una manera especial. És l’edat   en la que el coronavirus ha fet, i continua fent, més mal. És l’edat de la Covid-19,   l’edat on es concentra la virulència del virus, valgui la redundància, amb molta diferència respecte d’altres edats. D’aquí un temps tindrem estadístiques que ens mostraran amb detall la distribució de la Covid-19 per zones i edats, i sobretot el grau d’afectació i letalitat. El sis de maig les dades del Ministeri de Sanitat ens deien que els majors de 70 anys concentraven el 86,4% dels morts (24,8% entre 70 i 79 anys, 41,3% entre 80 i 90, i 20,3% a partir de 90).      És la gen...

Ara fa un any el maig era ginesta mirant el mar sobre   Port de la Selva   amb el Quer Roig al fons. I fa dos anys era matriu fecunda dels sons de l’aigua buscant fer-se paraula als ulls del Llobregat. I fa tres anys era veu al Palau cantant al vent de la roda del temps per última vegada. De maig a maig se’ns apleguen els llocs a la memòria tot portant-nos a un temps que de nou surt a rebre’ns. Ahir i avui era i és primavera,   també demà ens revindran els noms que ens parlen ja des d’ara. C.A.

  Erc sempre perd o fa perdre. I es perd. Va trencar el primer tripartit de Maragall i va votar no en el referèndum del nou Estatut, com el Pp. Es va passar al bàndol conservador de CiU el 2012, després de la temptaiva fallida de Mas d’arribar a la majoria absoluta, començant a partir d’aquell moment una rivalitat amb els convergents al si del sobiranisme que no tindria fi. El novembre de 2014, pocs dies abans de la consulta del 9N, Oriol Junqueras afirmava amb contundència que ja havia passat el temps de “ les metàfores, els mites i les bones paraules”, i que no era possible encetar cap mena de negociació amb l’Estat, establint una mena de contraofensiva soterrada amb el president Mas, fent-li veure la determinació presa de no sumar-se amb ell a cap llista conjunta ni a cap procediment ulterior per establir cap mena de diàleg amb el govern Rajoy. Amb més contundència afirmava en una entrevista el dia 5 de novembre d’aquell any que el consens amb Mas només seria possibl...

Ocell de rambla que vas baixar a la platja per veure el mar i emmaridar el teu vol amb el de la gavina, són poca cosa les teves ales fosques ran de la sorra per enlairar-te al cel i empaitar horitzó. Vens de ciutat i vols ser ocell de mar, volar ben alt, mudar el teu cos de bronze amb plomes d’au marina. Si el teu desig et fa ser ocell de foc, pensa en nosaltres i deixa’ns a les aigües la ploma de la sort.

  El primer que em distreu l’atenció quan torno a entrar mentalment al despatx de Montaigne és la inscripció d’un pensament de Xenofont a la biga central del sostre, una inscripció entre moltes altres que cal.ligrafien tot l’embigat, i que diu: “No, la veritat total cap home no l’ha tinguda, ni mai cap home la tindrà”.   Esperonat per aquesta reflexió que m’aporta una mica de pau a l’allau de contradiccions que em soprenen per tots costats aquests dies de confinament i de desconfinament programat, goso preguntar-li què en pensaria de la disjuntiva que ens estem plantejant entre donar ja per acabat el desconfinament i revitalitzar l’economia i el benestar públic o seguir-lo prudentment fins al final d’acord amb les pautes proposades pel Govern per tal d’assegurar fins on sigui possible la integritat sanitària, i em contesta amb ironia: ”Concebre un esperit exactament dividit per dos desitgs iguals és una idea divertida. Perquè és indubtable que no prendrà mai par...

 No pararem d’explorar i   el final de la nostra exploració serà arribar on vam començar i conèixer el lloc per primera vegada (T.S. Eliot, “Quatre Quartets”)   Tornar per veure, enllà del que miràvem al trist mirall, la finestra esclatant i oberta a les albades. Tornar a escoltar les paraules primeres, veus pressentides però que vam oblidar quan se’ns van tornar estranyes. Tornar per ser i no pas per tenir, gaudir del temps que sempre ens reconeix al lloc on l’hem deixat. Tornar a bregar per redreçar el sentit del que perdíem mentre giràvem fulls al feixuc calendari. Tornar a casa, allà on vam començar a descobrir la saviesa humil de tot el que ens envolta. C.A.

      Les mesures extraordinàries de confinament per la crisi sanitària de la Covid-19 es van adoptar en virtut del Reial Decret del passat 14 de Març . Semblaria lògic pensar que les les mesures de desconfinament seguissin la mateixa pauta de la declaració d’estat d’alarma, aprovat pel Congrés des del seu inici, completat amb successives Ordres ministerials i vigent almenys fins al proper nou de maig d’acord amb les autoritzacions quinzenals atorgades fins ara pel mateix Congrés. D’acord amb aquest bagatge normatiu el Govern central ha dictat tota una altra sèrie de disposicions de gran envergadura emparades en la declaració d’estat d’alarma, tals com les relatives a la nova regulació dels Ertos per causa de força major i les ajudes a autònoms, pimes i resta d’empreses, entre les més importants, amb la corresponent previsió d’assignacions quantitatives per fer front a l’emergència social i econòmica.     No és que les mesures econòmiques hagi...

Veig els meus nets camí del molí vell a l’Alcover i em sento anant amb ells mirant-los a les fotos. Mentre passejo pel pas de les Cinc Sènies a prop del mar després d’un mes i mig de tardes confinades, petits i grans enllacem els camins que a tots ens porten estirant l’esperança i apretant el desig. Aquí i allà fem el mateix camí en companyia quan retrobem l’espai cap on volem sortir. C.A. 3 de maig de 2020 2on dia que els més grans de 70 anys podem anar a passejar durant el confinament