quadern d'en Cinto Amat

  El que ha fet l’electorat espanyol en les eleccions generals d’ahir ha estat atorgar un marge de confiança prou ampli al Psoe per continuar la feina encetada després de la moció de censura contra Rajoy de juny de 2018. Continuar la feina amb l’auxili ineludible de Podemos i el nacionalisme no independentista. S’ha descartat, doncs, el risc de bandejar la qüestió catalana, d’eliminar-la per la via del 155 o de convertir-la en un problema crònic intractable, com proposava el tripartit de les dretes.           La confiança expressada és rellevant tant pel marge d’escons del Psoe (que suma tant com Pp i C’s junts) com per la significació del recolzament justament en aquest moment de l’evolució política de l’Estat. Entre el 2011 i les generals de desembre del 2015, repetides el juny del 2016, a Catalunya encara no s’havien produït els fets més determinants del procés; sí que havia tingut   lloc la consulta tolerada del 9N del 2014, la publ...

       Primer interrogant: Serà possible una sentència per unanimitat en el judici del procés?   Superada amb resultats desiguals la fase probatòria relativa als testimonis policials, s’ha obert aquesta setmana una segona fase relativa als testimonis de les defenses. La primera tenia per objectiu l’acreditar, des del punt de vista de les acusacions, no ja la resistència passiva de les mobilitzacions sinó el caràcter insurreccional de la reacció massiva contra el mandat judicial, orquestrada des del Govern i la majoria parlamentària, amb l’aportació necessària de les organitzacions socials i la passivitat dels mossos. La segona té per objectiu justificar les mobilitzacions a partir de la base de la desobediència civil pacífica i no violenta, associada a la convicció d’una part substancial dels catalans de ratificar mitjançant el vot la determinació del Govern d’actuar unilateralment desobeint les suspensions legals i la prohibició del referèndum...

Cada rosa és un roser quan la tens entre els teus dits, cada llibre el bes primer que em desclou tots els sentits. Vull la rosa al meu jardí per besar-la cada dia, desclosa per tu i per mi com les pàgines d’un llibre. Llegiré cada besada des del principi a la fi, mot a mot i amb veu pausada per   saber que estàs aquí. Cada full del nostre cos es farà tija i paraula i ens dirà que som tu i jo la rosa més desitjada. C.A.

Claror difusa als braços de la creu, allà on s’encreuen el destí de la mort i el desig per la vida. Creu per no creure i creu per no morir, temps enervat entre la fe i el dubte abans d’un tercer dia. C.A.

  Aquesta setmana els fiscals del judici del procés s’han esforçat a presentar la rebel.lió a trossets, com si la multiplicació de les peces, totes del mateix color, dibuixés en conjunt la figura inconfusible de la rebel.lió global. Però passa que tants arbres per separat no formen el bosc, més aviat el desfiguren.   La insistència dels fiscals a relatar el que s’esdevingué en tots i cadascun dels col.legis en què van intervenir els cossos de la policia nacional i la guàrdia civil dona com   a resultat un seguit d’històries tristes, amb algunes dades pintoresques que farien riure si no estiguessin inscrites en un drama col.lectiu (com la del director d’un centre que segons els agents no volia sortir del bany abans d’identificar-se, o la del responsable que segons els mateixos agents es va parapetar rere una “barricada” de mobles escolars en cercle i el van trobar tot sol abraçat a una urna, o la rebentada de quaranta portes de les aules d’un institut a la rec...

     Seguint el curs del judici de l’1-O, després de la declaració aquesta setmana dels comissaris Ferran López (coordinador territorial) i Joan Carles Molinero (cap de la comissaria superior de coordinació central), tocaria parlar dels mossos. Dels mossos a Palau i als despatxos i dels mossos al carrer.   Al Palau de la Generalitat la funció assumida pels mossos va quedar completament clara, abundant en la declaració anterior del major Trapero: ells estaven per complir amb la legislació vigent, constitucional i estatutària, i en concret per complir els mandats que dimanaven de la fiscalia del TSJC, primer, i del mandat específic de la magistrada del mateix TSJC a   partir del 27 de setembre de 2107. Aquesta voluntat de compliment xocava amb la voluntat política dels membres del Govern que s’aferraven al que suposaven com un mandat popular per acelebrar el referèndum l’1-O fos com fos. Van haver de combinar l’assumpció de les seves funcions amb la i...