Rebel.lió en prospectiva

  El testimoni central en aquesta setmana del Judici ha estat el tinent coronel de la guàrdia civil Daniel Baena. Es podria dir que Baena ha sigut el factòtum de la causa judicial contra el procés.  S’ha cuidat bé prou de subratllar en la declaració que el  que investigava eren fets i persones relacionades amb els fets en la mesura que podien tenir indicis de delicte. De tota manera, l’amplitud del camp d’investigació a les seves mans (comissionat per la Fiscalia de l’A. Nacional des de novembre de 2015, després pel Jutjat nº 13 de Barcelona, el TSJC, la instructora Lamela més endavant i finalment pel mateix Llarena)  era de tal dimensió que pràcticament resulta indestriable el que eren fets del que  era treball prospectiu orientat a encaixar el que anava trobant en les línies prèviament establertes, i en aquest aiguabarreig és fa difícil descartar el propòsit ab initio de relacionar tots els elements entre si per donar al conjunt una aparença de gravetat inusitada, la que va dibuixar la querella inicial i va determinar la instrucció de Llarena.

   A part de la credibilitat que se li pugui atorgar al testimoni (relacionat amb el Tácito d’un compte de twitter i un perfil de facebook, que ell ha negat, molt més que inquietant) no hi ha dubte que l’acumulació d’investigacions en diferents òrgans judicials mitjançant aportació contínua d’atestats de procedència diversa, en alguns casos amb ampliació dels mateixos (des d’informes sobre presumpta malversació fins a la presumpta sedició i rebel.lió, passant per escorcolls, documents sobre estructures d’estat, buidat de correus electrònics per milers a les Conselleries i a càrrecs i funcionaris, detencions, inspecció d’empreses, esborranys, agendes, trucades, diligències sobre suposats assetjament a les casernes, accions del 20 de setembre i de l’1-O, anàlisi de les comunicacions dels mossos…) representa una enorme dificultat d’interpretació de la que difícilment es podrà desempallegar el Tribunal si, com repeteix el president Marchena, es vol prescindir de tots aquests atestats per tenir en compte només el que aflora en l’acte del judici. Veurem fins a quin punt el Tribunal no queda atrapat a la xarxa del tinent coronel Baena.

   Les ganes de prospecció de Baena queden clares quan, segons la seva mateixa expressió, va anar omplint de contingut el que investigava amb el que anava trobant als documents, sobretot amb l’anònim Document “Enfocats” enxampat al domicili de Josep M. Jové, amb la seva ja famosa agenda moleskine, amb el pla de despeses pel referèndum acordat pel Govern aparegut en un mail de la Conselleria de Treball i amb els esborranys de decrets per a després del 27-O descoberts a l’ordinador de J.LL. Salvadó. Tot lligava, ha declarat cofoi i satisfet Baena. Tot lligava per anar-ho ficant al sac de la seva preconcepció de sedició i rebel.lió.

  En les investigacions del tinent coronel apareixen les misèries i les impotències del Govern, dedicat activament i estèrilment a la preparació d’un referèndum que s’havia de celebrar si o sí com a condició necessària per a una declaració d’independència. En aquell esforç van parir les muntanyes i va néixer un ratolí ridícul. Molta carnassa es va oferir  imprudentment a les investigacions del tinent coronel que l’esperava des de feia temps, però d’aquesta carnassa a la rebel.lió efectiva hi ha un abisme, un abisme que no es travessa ni amb la intencionalitat prospectiva de Baena ni amb l’astúcia temerària del Govern.

  Baena, posat a fer distincions i prospeccions, va distingir tres fases: la fase preambular de protesta abans del 20 de setembre de 2017, la fase nuclear d’insurrecció entre el 20 de setembre i el 27 d’octubre i la fase crepuscular de retorn a la normalitat a partir de l’aplicació del 155. En síntesi, la rebel.lió, ha vingut a dir, es centrava en la fase intermèdia, com es volia demostrar des del principi. Per a Baena, doncs, els fets del 6 i 7 de setembre de 2017, l’activitat parlamentària que va donar lloc a la legislació paral.lela de referèndum i desconnexió, no entraria en la fase nuclear d’insurrecció, el que demostra que en les investigacions del tinent coronel no importaven els fets polítics protagonitzats a la llum del dia (i de la nit) sinó les entranyes de les operacions del Govern de la Generalitat. Trista constatació que demostra al seu torn que al Govern Rajoy tampoc no li interessava aturar aquella dinàmica legislativa suïcida per a l’Autonomia sinó arribar fins al final per assestar el cop de gràcia contra una suposada rebel.lió configurada des de novembre de 2015 pels designis de la Fiscalia i que avançava de la mà del tinent coronel.

  Enmig de l’eufòria declarativa de Baena se li han escapat algunes obvietats que posen en qüestió la seva teoria sobre la fase insurreccional. Així, quan parlant del seu paper de màxim responsable en l’escorcoll de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, ha emfasitzat que ell tenia la facultat  per utilitzar la força en el cas que s’impedís la pràctica de la diligència judicial o es posés en perill la integritat física dels integrants de la comissió, però no ho va haver de fer perquè no es van donar aquelles circumstàncies. I referint-se en general a la fase d’insurrecció ha explicat que allò era literalment un polvorí, que qualsevol incident podia derivar en una escalada de violència, per acabar constatant que afortunadament no va passar. És a dir, un polvorí que no tenia pólvora ni mitjans de cap mena per cobrir una república independent, com sí que va quedar demostrat. Un polvorí sense pólvora per a una rebel.lió impossible tractada i presentada penalment des d’una prospecció global en la que tot hi cap.