quadern d'en Cinto Amat

  En una entrevista a Rac1 Artur Mas explicava el contingut de la seva declaració al T. Suprem dient que la DUI del 27O va ser formal, parlamentària i simbòlica, i tot i reconèixer que l’exageració davant l’opinió pública per quedar bé pot arribar a ser un engany acabava subratllant que no s’ha de confondre la mentida amb una exageració. Reincidia, doncs, amb les explicacions simbòliques dels fets d’octubre a què han recorregut la resta d’investigats pel TS.   El simbolisme adduït serveix tant per mirar de rebaixar l’efervescència penal del Tribunal com per compensar la frustració dels seguidors que a manca d’alra cosa poden rebre una inespecífica dosi d’expectativa de cara al futur. Però tant de simbolisme no es compadeix amb les conseqüències ben reals de la culminació del procés amb la DUI del 27O, l’aplicació del 155 , les eleccions del 21D i la desorientació actual, com tampoc amb el corol.lari de les seqüeles del desenvolupament previ, de la unilateralitat, de ...

      A la “Teoria dels sentiments morals” Adam Smith defineix l’home doctrinari com aquell que es vanta de ser molt savi i es troba quasi sempre tan fascinat per la suposada bellesa del seu projecte polític ideal que no suporta la més mínima desviació del seu contingut, pretén aplicar-lo completament en tota la seva extensió, sense atendre als poderosos interessos ni als prejudicis que se li puguin oposar. S’imagina, diu Smith, que pot organitzar els diferents membres d’una gran societat amb la mateixa desimboltura amb què es disposen les peces d’un joc d’escacs.   El capteniment de Puigdemont després del 21D té molt de jugador d’escacs, de desafiament a l’Estat des de la distància física, i sobretot des de la distància ètica i política respecte de la societat catalana en el seu conjunt. La defensa dels seus interessos particulars, així com el recolzament del sector de JuntsxCat que dóna suport a ultrança al seu legitimisme radical, com si no s’ha...

L’exuberant brancatge de l’alzina es mira a si mateix, amb gest altiu, en el mirall del cèrcol que el perfila mostrant-li les faccions del rostre ombriu. Cap a l’ombra de sota els peus s’inclina com féu Narcís emmirallant-se al riu per mantenir la imatge a la retina del seu bell cos estès al fons soliu. Seguint el cercle ombrívol de la vida el cos va acostumant-se a la certesa de trobar en l’ombra el seu últim mirall, i el vell Narcís que tots portem a dintre no gosa contemplar-se en el cristall per por d’haver perdut tota bellesa.     El Brull (Montseny)

     A la xerrada del dijous passat a l’Ateneu de Mataró, a rel de la retrospectiva de Manuel Cusachs   (“El pas del Temps 1947-2017”), el poeta Carles Duarte, l’alter ego del mateix Cusachs segons definició autobiogràfica recollida a la separata de l’Armari Blanc que es pot obtenir a l’exposició (“4 mestres i 1 alter ego”), recordava que el també poeta i escriptor Josep Vallverdú havia qualificat l’escultura de Cusachs com “escultura lírica”.     En efecte, disfrutant de l’exposició, i en particular de l’obra escultòrica profusament representada, la contemplació de les peces deixa la sensació d’haver-se buscat   per part de l’autor una comunicació lírica entre la figura, cada figura, i el contemplador. Hi ha, segurament, aquella expressivitat i harmonia sinuosa seguida de volums que Josep Pla comentava a Cusachs parlant d’escultura en general, és a dir, la destresa de l’ofici adquirida al llarg de molts anys. Però hi ha alguna cosa més,...

Faltava el nom, i amb l’aire fresc d’aquest matí arriba el so d’un plor enyorat. És el teu nom, Isaura. Com ventíjol travessa el temps i troba un lloc al nostre món. Com rosa nova al mateix jardí, la mateixa hora guarda saó de terra antiga. És el teu nom, Isaura. Les hores noves porten escrites les teves lletres en   l’aire suau, l’aura dels ulls en el teu nom, Isaura. C.A. 10 de febrer de 2018 Naixement de l’Isaura

 A la interlocutòria del passat 2 de febrer el magistrat Llarena argumenta l’eventualitat de retiteració delictiva per denegar la petició de llibertat    de l’exconseller Joaquim Forn en base a aquesta consideració: “ El investigado, en expresión de su legítima libertad ideológica, mantiene lógicamente su ideario soberanista, lo que, aún siendo constitucionalmente válido, no supone que deba renunciarse a evaluar que el convencimiento que mantiene posibilita una reiteración del delito que resultaría absurda en quien profese la ideología contraria. Su ideología coexiste además con un contexto político en el que no hay certeza de que haya desaparecido la intención de alcanzar la independencia de Cataluña, existiendo todavía sectores que defienden explícitamente que debe conseguirse de manera inmediata y perseverando en el mecanismo de secesión contrario a las normas penales que aquí se enjuicia. Precisamente, esta última actitud es la que sostiene quien otorgó ...