quadern d'en Cinto Amat

      Una meitat : Rajoy respon en un moment de l’entrevista del passat diumenge a la Vanguàrdia, responent a la pregunta sobre quin missatge enviaria als catalans en el vertigen que ens toca viure, que “ als catalans que sempre s’han sentit espanyols els diria que nosaltres estem amb ells, jo sóc el president del govern de tots els espanyols, també el seu, i defensaré els seus interessos”. Dos dies després concreta aquesta defensa dels interessos de què parla amb una oferta “personal i verificable” d’inversions en infraestructures a Catalunya per 4.200 milions ens el decurs de la legislatura. En aquest oferta no hi ha associat cap compromís en iniciar un diàleg polític per fer front a les reivindicacions del sobiramisme més enllà del tema del referèndum. Ni la més remota indicació entorn de la reforma de la Constitució, ni sobre el reconeixement de la identitat catalana, ni sobre cap via per enfrontar el marc global de Catalunya dins d’Espanya. Rajoy es d...

Des d’aquí dalt, Mataró, del Turó d’Onofre Arnau, la sènia verda i marró giravolta amb el cel blau. Des d’aquí dalt, Mataró, la mar calma t’és bressol on ressona la cançó de la terra al teu redol. Des d’aquí dalt, Mataró, ets la ciutat que somrius entre els solcs i l’horitzó que et dibuixen tal com vius. C.A.

       "Rapte d'Europa", Rubens Ara fa seixanta anys, el 25 de març de 1957, de l’establiment de la Comunitat Econòmica Europea o Mercat Comú amb la signatura dels Tractats de Roma. A partir de la Cimera de La Haya de 1969, ja sense De Gaulle, la CEE va decidir emprendre el camí de la unió econòmica i monetària, creant-se el 1.975 el Consell d’Europa com instrument de desenvolupament dels projectes de la Unió Europea. El 10 de juny de 1.979 es procedí per primera vegada, després de l’Acta de Brussel.les, a l’eleció del Parlament per sufragi universal directe dels ciutadans que llavors configuraven l’Europa dels Nou, amb un 60% de participació. Espanya i Portugal no en van formar part fins a partir de gener de 1.986.     L’origen de la CEE   es remunta al treball dels pares fundadors (De Gasperi, Jean Monnet, Adenauer) després de la Segona Guerra, amb l’oferta francesa de Robert Schuman el maig de 1950 a Alemanya i als altres països euro...

        Al Parlament s’ha creat una ponència conjunta de la que només en formen part JxSí i la Cup per modificar el Reglament i possibilitar que un sol grup parlamentari pugui presentar un projecte de Llei que es votaria en una sola lectura sense debat previ en comissió. L’oposició al complet no en vol formar part, perquè consideren que limita els drets fonamentals de debat i d’esmena dels grups parlamentaris, i denuncien que la reforma es fa perquè en un moment donat, i per donar aparença de legalitat al referèndum unilateral, s’aprovi d’urgència la denominada Llei de Transitorietat (de desconnexió definitiva d’Espanya i de proclamació de la República Catalana) que JxSí i la Cup ja tenen redactada, però que mantenen en secret, sense donar temps a la intervenció del TC que en declararia la inconstitucionalitat. Quasi de forma simultània es donaria l’aprovació d’aquesta Llei pel Parlament i la celebració del referèndum unilateral d’independència. Fa ci...

       El president sortint del TC Francisco Pérez de los Cobos s’acomiada del Tribunal dient que és ”inexcusable i urgent” el diàleg polític per resoldre la qüestió catalana, i que els problemes de reivindicació d’una sobirania pròpia, diferent de la del conjunt del poble espanyol, no els pot resoldre el TC que té la funció de vetllar per l’observança estricta de la Constitució.     Pérez de los Cobos fa pública una molt atinada reflexió, però la fa quan plega i convé preguntar-se per què no la va fer quan presidia el TC i en va tenir una oportunitat immillorable en l’àmbit de la jurisdicció constitucional a rel de la Sentència sobre la Constitucionalitat de la Llei15/2015, de reforma del mateix TC. És rellevant la reflexió política de Perez de los Cobos al moment d’emprendre la porta de sortida, però ho hauria estat molt més, des del punt de vista de la coherència constitucional, si l’hagués feta des de l’interior del propi Tribunal al que ...

        Em queda una sensació d’incomoditat i d’incomprensió després de llegir la Sentència del TSJC sobre el 9N, inhabilitant i multant l’expresident Mas i les Conselleres Ortega i Rigau. La causa d’aquesta sensació no és tant per la motivació de la Sentència com pels fets justament posteriors a la celebració del 9N, l’eufòria de l’independentisme per un cantó i la irritació mal controlada del govern Rajoy per un altre, en un joc de desafiaments mutus i de retrets que van tenir com a corol.lari la interposició d’una querella que no s’havia d’haver produït. Un joc que es va allargant i complicant cada vegada més.     Al TSJC li ha tocat resoldre en dret uns fets que havien d’haver quedat al marge de l’enjudiciament penal, tal i com va entendre de bon principi la junta de fiscals del mateix TSJC. La manca d’efectes jurídics d’aquella celebració, admesa sense pal.liatius per les dues parts,   i la constància d’un nivell de participació q...

  A.Ràfols-Casamada Col.lecció Bassat a la Nau Gaudí de Mataró   Repasso llocs que els ulls havien vist i no recorden, espais d’incert oblit i de fràgil memòria. Què és el futur sinó aquest clarobscur entre el que hem vist i el que esperem trobar enllà de llum i fosca? C.A.

Alço aquestes mans com l’ofrena del capvespre i el núvol de la posta em repeteix l’ofrena més lluminosa i plena sobre el cel de la Mola. C.A.

La posta enterra els déus sobre la Vall d’en Bas, ressona l´últim clam als murs de Collsacabra i Siegfrid i Brunilda apaguen els seus plors mentre la brasa es perd en el caliu del drama. C.A.

  Amb el   decret de convocatòria de consulta no referendària de 27 de setembre de 2014, signat pel president Mas, i amb la modificació posterior del procés de participació que va donar lloc al 9N 2014, com també amb la convocatòria de les eleccions autonòmiques de 27 de setembre de 2015, sota la denominació d’eleccions plebiscitàries, la confrontació   amb el govern i les institucions de l’Estat es va fer sempre partint de la legalitat vigent, forçant-la al màxim i encara que fos dissimulant la intenció de ruptura sota l’aparença de l´ús de la legalitat autonòmica comuna i de la legalitat constitucional compartida.   La convocatòria del 9N es feia a l’empara de les lleis del Parlament sobre consultes no referèndàries i procés de participació, i la convocatòria de plebiscitàries a l’empara de l’Estatut i de la mateixa Constitució. Esclar que es va xocar frontalment amb la reacció del Govern central i la declaració de nul.litat del TC, però la confrontaci...

Els prunus de Madoz han tret florida i de cop el carrer s’ha engalanat amb l’ofrena dels arbres feta a mida com un regal del temps inesperat. Se n’admira el nen quan surt de l’escola, lluiten a la brossa el color i la flaire   i asseguda al banc una noia sola abasta amb els ulls la bellesa a l’aire.  C.A.