Paisatges amb paraules

Licáncabur

 Quan arribem a Calama

el desert color de vi

es fa pista d’aterratge

i punta de carretera

que s’endinsa per la sorra

fins San Pedro d’Atacama,

travessant el blau del cel

amb franja de volves blanques

sobre carenes de sal

i un mar de lluna irisada

als peus del volcà Licáncabur,

“l’alta muntanya del poble”.

A l’església de San Pedro,

tota de fang, fusta i  pedra,

els sants tenen tons llampants

i un mirar vivaç i tendre.

 4 /11/2016. S.Pedro de Atacama (Chile)

Vall de la lluna

 La lluna s’ha fet de sal

en el desert d’Atacama

i la llum que ens filtrarà

serà saborosa i blanca.

El sol no s’amagarà

fins que n’hagi fet un tast

i el matí de l’endemà

tindrà un gust d’alba salada

com els dies de pencar

després d’una nit de marxa.

 5 /11/ 2016. “Valle de la Luna”, desert d’Atacama (Chile)

Flamencs

 Reflectits a la llacuna,

en el mirall de la calma,

els flamencs són escultures

esculpides dins de l’aigua

amb el cisell del silenci.

6 /11/ 2016. Llacuna Chaxa, “salar de Atacama”

Guèisers del Tatio

 Fumaroles del sòl

quan la terra esbufega,

fumaroles del cos

quan la ment s’aliena.

Terra i cos són de foc

i de fràgil bellesa,

i enfrontats en el joc

del fons i l’aparença

com el guèiser s’adonen

que en el repte de viure

no és el fum el que compta:

la vida va per dintre.

 7/11/ 2016. Guèisers del Tatio, desert d’Atacama

Petrohué

 Ginesta de novembre

als salts del Petrohué

i als peus del volcà Osorno.

Grogor de primavera

abans del nostre hivern

i al sud del nostre món.

Mirall d’un verd intens

als ulls de tots dos mons.

 9 /11/ 2016. Riu Petrohué. Regió dels llacs a la Patagònia xilena

Paine

 Testimoni granític de bellesa,

miratge transformat en pedra i so

per dir-nos la mesura i la certesa

de la natura oferta com un do.

 11/11/ 2016. Parc del Paine (“blau”), Patagònia xilena

Perito Moreno

 Com tornassol del temps desprès de la glacera,

la memòria gelada de l’aigua i de la roca

és l’iceberg blavós surant a la frontera

d’un continu i excels present que se l’emporta.

Suspesos d’un present que ja no té memòria,

amb les ales del còndor planegen sobre el glaç

els nostres ulls sorpresos per la blavor marmòria

d’aquesta visió immensa d’un sol i únic instant.

 14 /11/ 2016. Parc de les glaceres, Patagònia argentina

Beagle

 S’abraça amb oceans als peus del continent,

allà on els yàmanes caçaven llops marins

amb canoes de lenga afuades pel vent,

 a la Terra de Foc que ignorava els confins.

No hi havia cap far a la riba del Beagle

ni finia la terra amb l’espai descobert,

la claror del canal feia nous tots els dies

i més fondo el misteri d’aquell món sempre obert.

 16/11/2016. Far de la fi del món, canal de Beagle (Ushuaia, Terra de Foc a la Patagònia argentina)

Iguazú

 Abans d’abraonar-se desfent-se en mil cascades,

la força d’Iguazú, el riu de les grans aigües,

ha travessat calmosa la plana guaraní

esdevinguda selva amb mans i esguard de mare.

S’apleguen amb estrèpit tots els sentits del riu

al punt de la caiguda per ser boira i escuma

amb ànsies de retorn al cor i a la matriu

on no fineixen mai els sentiments de l’aigua.

 19/11/206. Cascades d’Iguazú (Argentina)

C.A.