Crema catalana







   Perquè cinc militants de la Cup han estat conduïts pels mossos d’esquadra a declarar a l’Audiència Nacional, després d’haver-se negat en una primera citació a fer-ho per videoconferència, la Cup ha demanat formalment la dimissió del Conseller d’interior, alguns parlamentaris han estripat fotografies del rei al Parlament i s’han organitzat concentracions de suport amb cremades de més fotografies.

Quan la Cup crema i estripa
Neus Munté diu que les cremes
no li agraden gens ni mica
tot i ser ben catalanes.

Als qui han encès la foguera
posant-hi la millor llenya
no ha d’estranyar la fal.lera
dels cupaires amb el foc
que ens venten des de Madrid
mentre aquí anem fent rotllana
invocant els vells esperits
que se sumin a la dansa.

Els aprenents de bruixots
s’han mirat lo dels papers
amb cara d’estaquirots
i a més d’algun convergent
se li hauran cremat els dits
quan n’apilava els manyocs
i en feia un bon cremadís
perquè s’abrivés el foc.

Tot plegat un foc de camp,
un somni d’adolescència,
un bonic foc d’encenalls
amb cançons d’independència.
Però després de la cremada,
quan els gurus de la festa
la donin per acabada,
els indepes de la tres
diran a primera plana,
com aquell que no diu res:
“Per cremes, la catalana,
la més dolça i sobirana”. 

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat