A collibè

 

A collibè del temps, aquelles mans que un dia

s’agafaven ben fort a unes mans més fortes

i pujaven amunt per palpar l’alegria

i veure amb ulls sorpresos un munt de coses noves,

són ara les espatlles on pugen noves mans

arrapades al coll per veure un món més jove

i dir-te molt fluixet un fil de veu d’infant

que vist des d’allà dalt el goig sempre retorna.

C.A.

9 de desembre de 2016

36è aniversari del Francesc