A collibè
A collibè del temps, aquelles mans que un dia
s’agafaven ben fort a unes mans més fortes
i pujaven amunt per palpar l’alegria
i veure amb ulls sorpresos un munt de coses noves,
són ara les espatlles on pugen noves mans
arrapades al coll per veure un món més jove
i dir-te molt fluixet un fil de veu d’infant
que vist des d’allà dalt el goig sempre retorna.
C.A.
9 de desembre de 2016
36è aniversari del
Francesc
Comentaris