quadern d'en Cinto Amat

El vint-i-set de desembre, fum, fum, fum (2), i la Cup a Sabadell no ha decidit, no ha decidit donar al Mas la presidència ni acabar aquesta comèdia, fum, fum, fum. A la Plaça de Sant Jaume, fum, fum, fum (2), no tenim cap president de Junts pel Sí, de Junts pel Sí, per manar ni una setmana mentre duri la gatzara, fum, fum, fum. Qui dirà més gran mentida, fum, fum, fum (2), ja respon Romeva el gran amb gran cabal, amb gran cabal, jo en faré tres mil votades amb un salt totes plegades, fum, fum, fum. Tot plegat és enganyifa, fum, fum, fum (2), farà un pet, farà pudor, serà millor, serà millor, fotre el camp d’aquesta història i deixar-nos de cabòries, Fum, fum, fum.  C.A.

  Visitació, de Manuel Cusachs, al camí de la cova de Montserrat “L’àngel va dir a Zacarias: restaràs callat i no podràs parlar fins al dia que s’esdevindran aquestes coses. Tan bon punt Elisabet sentí la salutació de Maria, l’infant saltà de goig al si d’ella. Tot seguit   a Zacarias, pare de Joan, se li obrí la boca i se li deslligà la llengua” ( Evangeli segons Sant Lluc, 1, 20, 41 i 64) Al pòrtic lluminós d’un poble de Judà es creuen el neguit i el goig de dues dones que senten al seu ventre l’empenta d’unes mans frisant per modelar el contorn de les coses. I la claror es fa àngel, s’abaixen els tossals, s’omplen les fondalades de veus i d’aigües noves, i per contar el miracle que astora els ignorants les ales de la llum refan les boques closes. Les veus de dues dones redrecen els camins on la pedra esdevé de nou cor bategant per la bellesa fonda que albira a la brancada. Retenen les paraules al seu si, ben endins, la remor tremolosa de l’...

      El laberint de la política catalana s’ha traslladat   a la política espanyola, de manera que el que aquí és una insuficiència de legitimitat i una confrontació amb la legalitat, allà consisteix en una confrontació ideològica i de manca de cultura de pacte que pot fer molt difícil trobar una sortida. Però hi ha, em sembla, una diferència essencial: a la política espanyola se li presenta el repte d’administrar el temps i de saber guanyar espais comuns entre noves i velles forces polítiques, mentre que a Catalunya ja hem malbaratat quasi tot el temps que teníem i hem anat perdent tots els espais comuns. La dinàmica espanyola és de tempteig, d’errors,   d’aconseguir pactes, i molt probablement de fracassos successius dels que es podran treure moltes lliçons; la dinàmica catalana és d’acceleració i de desconnexió, i per això mateix més depressiva que constructiva.     El temps polític sovint demana pauses i exigeix demores per poder a...

Mentre el conseller Colell ha d’anar de genollons fins a jugar-se la pell per cobrar alguns calerons, el candidat Kiko Homs és un Midas rediviu que transforma les raons amb un cinisme festiu. Si li mires bé la cara no sembla que sigui víctima de l’Espanya de la claca que ens anorrea i ens pispa. Expert en les arts de màgia, és capaç d’anar a Madrid i explicar la tauromàquia dient el que aquí no ha dit, tallar la cua als lleons i convèncer els congressistes que per atendre a raons s’han de fer independentistes. Té més fum al pensament que la Patum i els cupaires, li suen els arguments com les bombolles pels aires. L´últim hit de la llei d’Homs és que no cal referèndum com proposa l’Errejón perquè el tema ad decidendum no és votar que sí o que no sinó fer-se independents com més de pressa millor digui el que digui la gent. Ell ja encarna aquest mandat, ell ja és la independència, és el país sublimat co...

  L’assistència a la presentació a Òmnium de Mataró, el passat dimecres, del llibre d’articles i reflexions del periodista Francesc-Marc Álvaro ( “Per què hem guanyat” ), em va plantejar algunes qüestions:      1.- La urgència per editar, seguint les pautes de l’oportunitat del moment,   s'ha valorat molt més que la congruència (en aquest cas no seria adequat parlar de qualitat) del producte .    De ben segur estava pensada la seva edició en un context de clara victòria de les opcions independentistes el passat 27S, com una continuació explicativa del que en els ambients independentistes es donava per fet. Els resultats, en canvi, convidaven més aviat a plantejar la pregunta de Per què no hem guanyat. Es pot jugar amb les xifres, però aquella nit va quedar clar que l’independentisme no havia assolit la força que esperava. Per què, doncs, les presses en editar un producte que estava destinat a ser desmentit immediatament pel seu mateix a...

Comença en el teu temps el temps d’un altre que et suma a tots els jorns una hora nova i a poc a poc t’enceta el gran miracle de ser qui ets obrint-te una altra porta. En tot el que has rebut esclata ara l’esplet d’aquest present on es retroba el signe de futur que se’t donava per fer d’aquell passat una altra nova. Se’t transvasa el temps a l’edat del somriure i en cada detall esdevens conscient d’allò que senties quan eres infant, de com és plaent l’ofici de viure si entre tentines pots anar aprenent el joc de paraules que tens a les mans. C.A. 9 de desembre de 2015 35è aniversari del Francesc

         La Resolució del Parlament del passat 9 de novembre, ara anul.lada pel TC, sobre el procés de desconnexió democràtica, instant el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats del mateix Parlament, i reiterant que el procés no se supeditarà   a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència, tant si està destinada a ser punt de referència obligat per al Govern que surti del pacte de Junts pel Sí amb la Cup, com si haguéssim d’anar a unes noves eleccions el mes de març, quedarà com una fita parlamentària única en la història recent del parlamentarisme europeu, per la seva manca absoluta de sentit institucional, per la contradicció en els seus propis termes, per la impossibilitat de ser acomplerta sense provocar la nul.litat en cadena dels actes de Govern de la Generalitat que s´hi avinguin, i sobretot pel desconcert...

De Venècia no en surts sense travessar els ponts i buscar sempre l’aigua entre mil filigranes de carrerons que et porten del canal a la plaça amb el brocal de marbre d’algun pou en repòs. És un cercle virtuós que s’estreny i s’eixampla i que busca en el centre el secret del seu nom, que no pot aturar-se sobre el terra que es mou de l’església al palau en el solc de la barca. A la roda del temps i en els eixos dels anys bat l’impuls insondable del misteri de l’aigua en els llavis que beuen dels sentits a glopades i en els ulls que sondegen l’ample mar de l’atzar quan travessen els ponts de paraula en paraula i s’amaren sorpresos pel desig de l’onada. C.A.