quadern d'en Cinto Amat

      El president Mas fa mans i mànigues per guanyar-se el favor de la Cup per ser investit president. La reiteració d’una presidència col.legiada amb divisió d’àrees i sotmesa al control de la mateixa Cup, amb la presència d'Artur Mas com a primus inter pares al sol efecte d’aparentar l’existència formal d’un president   que s’ajusta a les previsions de l’Estatut, en seria l’última manifestació. Sembla que s’ha arribat al moment   de l’absurd per tal d'aconseguir, almenys com efecte immediat, l’aparença que el president continua al capdavant del procés per la independència   amb la mateixa convicció que havia demostrat abans del 27S. L'immediatisme és el tret més característic de la política catalana des de fa uns anys, de manera que el que està a punt de succeir fa oblidar tots els fracassos del que ja ha passat. Dels resultats no se'n treu mai cap lliçó.     Els resultat s  de les eleccions del passat 27N, tot i que ...

     L’anomalia de les eleccions dites plebiscitàries (una categoria inexistent en la terminologia política i de dret institucional) no podien donar lloc a un Parlament Constituent, sinó en tot cas a una altra anomalia de la política institucional que ara tots estem patint a Catalunya, partidaris i no partidaris de la independència: un Parlament que hauríem de qualificar també de “plebiscitari”.      Les eleccions plebiscitàries podien justificar-se, en un exercici d’imaginació que forçava en qualsevol cas la finalitat de tota elecció legislativa, per comptar-nos, per determinar de manera indirecta i aproximada el nombre d’electors partidaris de la independència amb relació tant amb la participació electoral com amb el cos electoral en el seu conjunt. No podia tractar-se més que d’una aproximació perquè la condició de procediment subsidiari que s’emprava, contradictori amb la finalitat d’unes legislatives, per força havia de camuflar la volunt...

           S’escriu molt sobre el terrorisme gihadista cada vegada que es produeix un atemptat amb desenes, o centenars, de morts en alguna de les capitals europees. Els atemptats es van repetint, i amb cada martellada corren rius de tinta perquè els efectes ens toquen de la vora i ens mostren en bona part impotents per prevenir-los   i eradicar-ne les causes. És quasi impossible parlar del terrorisme gihadista i no sucumbir en l’intent, de tantes interpretacions   que s’hi donen i tantes sortides que s’hi busquen, sense que cap d’elles s’hagi manifestat mitjanament eficaç fins avui.      Més enllà dels problemes de seguretat i de les reaccions bonistes o malèvoles que es susciten després de cada atemptat, entorn de les condicions socials dels seus autors i de les circumstàncies polítiques en què es produeixen, desborda la meva capacitat de comprensió el fet de constatar una i altra vegada que aquest tipus de terr...

Genet ridícul al llom d’una somera, cavalca nu brandint compàs i espill per mesurar el poder que davant seu es gronxa amb els capells de tots els temps, mentre la seva testa roman engabiada, penjant del pal on les traces de serp decapitada senyalen el camí a l’avenir de l’home. C.A.

  És estrany que la UEFA multi el Barça per l’exhibició d’estelades al camp, i encara més estrany que ens concedeixi una treva el dia que més estelades es reparteixen, mentre el delegat d’aquell organisme, al costat del president de la ANC a la llotja, grava irònicament l’oneig multitudinari per donar-ne comptes als seus superiors. No en vols una tassa, doncs aquí en tens dues, amb una gran pancarta de fons que reclama Respecte.   És estrany que les eleccions del 27S no vagin ratificar una majoria aplastant de l’independentisme a les urnes, la que donava per descomptada una suma   de Junts pel Sí i la Cup que havia de fer saltar els fusibles d’Europa i ens havia d’encaminar irreversiblement cap a   la independència.     És estrany que amb una suma suficient d’escons independentistes per elegir president i formar Govern ens veiem perillosament abocats a repetir les eleccions el mes de març vinent.      És estrany que en la...

             De quin inici partim per haver-nos ara de conformar amb aquest seguit de precipitacions, improvisacions, fugides endavant, sortides d’estudi, tensió i enfrontaments verbals que només fan que augmentar i ceguen definitivament la sortida del laberint de la política catalana?      Fa pocs dies Ramoneda parlava d’un moment catastròfic, i ahir mateix Francesc Marc-Àlvaro recomanava corregir la jugada, referint-se tots dos a la proposta de resolució presentada per Junts pel Sí i la Cup al Parlament que, segons ha decidit avui la Mesa forçant el Reglament, serà debatuda i sens dubte aprovada per la majoria independentista la setmana que ve. Res millor que una declaració de ruptura amb l’Estat espanyol per dissimular la incapacitat, en realitat la impossibilitat, d’investir el president i formar un nou govern. Que no tinguem president ni Govern no serà res al costat de la resolució grandiloqüent de ruptura. ...